Ángela Reina, l'esposa de Juan Alberto González, l'espanyol que va morir divendres passat després de l'assalt terrorista gihadista a la sala Bataclan, de París, narra en una carta com van succeir els fets, desmentint altres versions que s'han publicat en les últimes hores.

El relat íntegre de Ángela Reina, difós per dos de les seves amigues, de com van succeir els fets, és el següent:

"Vaig escoltar els trets i tots ens van tirar a terra. Nosaltres estàvem pel centre de la sala, una mica a l'esquerra. Abans dels trets, Juan Alberto estava davant de mi, pel que al tirar-nos a terra, el meu cap va quedar a prop de les seves cames, instintivament, jo tractava de cobrir-me el cap.

En aquest moment no sabia on era ell però estic segura que ell sí sabia on era jo perquè va moure les cames perquè el meu cap quedés sota d'ell. Em va intentar protegir, estic segura. A més, a l'estona, ell es va incorporar assegut i em va tocar, em va dir una cosa que no vaig poder entendre. Crec que va dir el meu nom, i el vaig veure com marejat, em vaig incorporar i em vaig apropar asseguda cap a ell, vaig intentar subjectar-lo entre els meus braços, vaig veure que hi havia sang i crec que vaig començar a cridar, això no ho recordo bé.

A continuació, va tornar a haver trets pel que vam tornar a estirar-nos a terra i em vaig quedar estirada en el seu pit. Hi va haver un moment en el qual alguna gent es va aixecar i va córrer però Juan Alberto no es podia moure, estava inconscient pel que no podíem marxar. Em vaig quedar amb ell fins que va arribar la policia i van dir que havíem de sortir. Quan els vaig dir que el meu marit no es podia moure, que no em contestava, em van dir de nou que m'havia d'anar fora, que si no sortíem, els serveis d'emergència no podien intervenir.

Ens van portar fora al carrer i a un pati i no em van deixar tornar. No em deixaven tornar, una noia, Claire, es deia, em va dir que em tranquil·litzés, que ja l'haurien ficat a l'ambulància i que l'estarien curant i em va ajudar a rentar-me".