L

a campanya per la presidència d'Argentina pot ser una de les més llargues que es recordin des que el kirchnerisme governa el país. I promet ser una de les més emocionants. Eleccions que no solament porten a dos candidats a disputar-se la final un pas de la línia d'arribada. Condueix també la disputa per dos models de país, en el qual es conjuga l'evocació permanent a la por que produeix el retorn del liberalisme dels anys 90 i un futur que ha de fer front a una profunda crisi econòmica.

Com es recordarà, malgrat que les enquestes donaven guanyador a Daniel Scioli en la primera volta, est va avantatjar a Maurici Macri (Canviem) amb prou feines tres punts, la qual cosa va posar a tots dos en la segona volta que decidirà qui succeirà a Cristina Fernández de Kirchner després de vuit anys de govern.

Maurici Macri, representant de la dreta liberal, es mostra darrere d'una obertura de mercat, d'una major internacionalització de l'economia. No obstant això l'estratègia de Macri ha anat canviant amb els mesos. De mostrar-se obertament contrari a totes les polítiques del govern dels Kirchner, va començar a transmutar el seu discurs quan va entendre que la majoria votant valorava varis dels assoliments dels últims anys de govern: la «Assignació universal per fill», la recuperació de la petroliera YPF (la majoria de la qual d'accions havien estat venudes a Repsol durant l'era Menem), la estatització d'Aerolínies Argentines i del sistema de jubilacions (també lliurat en la dècada menemista a capitals privats). Un canvi de 360 graus, almenys en aparença, ja que el seu partit va votar en contra de tots aquests projectes de llei quan es van portar a votació del Congrés. Transmutació que més critica el bàndol opositor titllant-ho de simple mascarada de les multinacionals.

És el punt fort en el bàndol oficialista, que es balanceja com un pèndol entre la por i la promesa de continuïtat peronista. El candidat i actual governador de la província de Buenos Aires Daniel Scioli, va advertir que els economistes del front opositor «estan preparant el terreny per tirar endavant una gran devaluació, un ajust que destrueixi el poder adquisitiu del salari». Per Scioli, el 22 de novembre «la gent el diumenge votarà en defensa pròpia», segons va assegurar als mitjans nacionals. «El que es vota va molt més enllà d'un candidat o un altre, es tria entre mantenir el públic d'acord als interessos nacionals per sobre la lògica dels quals volen deixar-li lliurat al mercat», va alertar el candidat. El seu model econòmic fa aigua no obstant això en obviar la crisi econòmica i inflacionària en la qual està submergit el país amb diagnòstics que fan referència més a una continuïtat del model «K» que a la seva ruptura. D'un costat es parla de «Macridevaluación», i de l'altre es recorda que Cristina Kirchner va ser la presidenta que «més va devaluar en la història».

En el polític, el problema més gran que s'ha enfrontat Scioli per la seva banda és la divisió del peronisme. Aquesta divisió va fer que l'altre candidat peronista, Sergio Massa, encara que quedés fora de la segona volta, tingui en el seu poder els vots que Scioli i Macri necessiten per ser presidents: més de cinc milions de persones que hauran de decidir-se per un o un altre. També expliquen, encara que en menor mesura, un 7% de vots de l'esquerra que es repartiran entre tots dos líders i els representants de les quals criden a votar en blanc. Cal veure què rebutgen més la gent de Massa: si votar a un candidat de Cristina Fernández o a un home obertament de dreta, com Macri.

La por s'amaga en el record d'aquells turbulents anys 90, on les polítiques d'obertura de mercat van destruir les ja precària indústria i el poder de compra dels treballadors. No hi ha un sol argentí que no recordi amb temor tot els escarafalls amb què s'anunciava aquella època, que prometia ser fantàstica i portar-los a la lluna, i que va acabar en un forat negre que va liquidar l'economia nacional amb gravíssimes conseqüències per al seu futur.

Hi ha un «rentar-se les mans» d'aquell passat recent en què Scioli va combregar amb les mesures menemistas i que Macri va defensar com a empresari, i de les quals tots volen desprendre's com d'una malaltia infecciosa. Eleccions decisives on, a diferència d'altres trams de la campanya, el contrast salta la barrera dels candidats per emplaçar-se en la de dos models d'Argentina, dos projectes per encarar el futur.