França estendrà tres mesos l'estat d'emergència

No era la normalitat de cada dia però al carrer hi havia gent i els comerços obrien amb la seguretat privada reforçada

17.11.2015 | 10:08
França estendrà tres mesos l'estat d'emergència

El president de França, François Hollande, va assegurar ahir en un discurs davant les dues cambres del Parlament reunides a Versalles que el seu país «està en guerra», però que abans ja «ha triomfat davant adversaris molt més temibles que aquests covards assassins» de l'organització terrorista Estat Islàmic (EI). «França és una llum per a la humanitat. Quan és atacada, el món està en penombra», va dir el cap d'Estat.

En el seu discurs va anunciar que ha demanat una reunió urgent del Consell de Seguretat de l'ONU per aprovar una resolució contra l'EI i va demanar als diputats i senadors que prorroguin l'estat d'emergència durant tres mesos per poder lluitar contra el terrorisme, així com la reforma de la llei que ho regula, que data del 1955. Al mateix temps, assegurava que reforçarà «considerablement» els mitjans per a la justícia i les forces de seguretat, i que les penes vinculades amb el terrorisme seran «endurides significativament».

Hollande va reclamar la creació d'una «única coalició internacional» contra l'EI, per la qual cosa es reunirà en els propers dies amb els presidents dels EUA, Barack Obama, i Rússia, Vladímir Putin. Mentrestant, «França intensificarà les seves operacions» a Síria.

El president francès, en una al·locució plagada de mesures i anuncis, va explicar que ha donat instruccions al seu ministre de Defensa, Jean-Yves Li Drian, perquè demani als seus homòlegs de la Unió Europea (UE) que quan un Estat membre sigui agredit «tots els altres» hagin d'ajudar-lo.

Va considerar «vital» que Europa aculli els immigrants que demanen asil, però també va demanar «controls sistemàtics i coordinats» a les fronteres de la UE i va reclamar l'aprovació del fitxer europeu de passatgers aeris (PNR) abans del final d'any.

A l'assemblea bicameral també va reclamar-li una reforma constitucional que millori les mesures per lluitar contra el terrorise al mateix temps que protegeixi les llibertats fonamentals. «Hem de fer evolucionar la nostra Constitució per permetre als poders públics actuar, respectant l'Estat de dret, contra el terrorisme de guerra», va assenyalar.

Ho va justificar perquè tant el règim de l'estat d'emergència com el d'estat de setge «no estan adaptats a la situació que vivim», perquè «estem en guerra, però d'un altre tipus davant un actor nou (el terrorisme), la qual cosa requereix una reforma constitucional».

Al seu judici, aquests dos règims no són apropiats perquè no es tracta ni d'alterar el funcionament dels poders públics, ni de transmetre poders a les autoritats militars. La seva proposta és «disposar d'una eina apropiada per adoptar mesures excepcionals durant un període de temps limitat i sense comprometre les llibertats públiques».

Va presentar també una sèrie de disposicions que endureixen el tractament jurídic del radicalisme i el terrorisme, començant per la retirada de la nacionalitat als qui tinguin doble nacionalitat i siguin condemnats per una sèrie de delictes que atemptin contra l'Estat o contra els seus valors fonamentals.

S'impedirà l'entrada a França als binacionals que presentin un risc terrorista i s'expulsarà «més ràpidament» els estrangers que suposen una amenaça. En una línia paral·lela «s'augmentaran significativament les penes» per tràfic d'armes i es reforçaran «substancialment» els mitjans de la justícia i de les forces de l'ordre. Concretament, amb 8.500 efectius suplementaris.

Es crearan «5.000 ocupacions suplementàries de policies i gendarmes en dos anys per elevar a 10.000 les creacions en el quinquenni» presidencial, que acaba el 2017, i es destinaran a les forces antiterroristes, les fronteres i en general per a la seguretat. A més, es convocaran 2.500 llocs addicionals a l'àrea de justícia i 1.000 llocs més en les duanes.

Pel que fa a l'Exèrcit, «no hi haurà cap disminució d'efectius fins al 2019» i es traurà més partit als reservistes, que són «un element fort de vincle entre l'Exèrcit i la nació» i poden constituir en el futur «una Guàrdia Nacional disponible», va afegir.

Preservar la República

El ministre d'Interior, Bernard Cazeneuve, va assegurar que «els terroristes no podran destruir la República perquè és la República la que els destruirà». «Davant la barbàrie terrorista que ens ha declarat la guerra no hi ha diverses actituds possibles. Només hi ha una opció: la resposta implacable de la República contra els que la volen destruir», va sentenciar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema