El coneixement del doctor Jordi Sidera -professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona- sobre el gihadisme és desconcertant perquè el problema és prou complex com per entendre que va per llarg. Els atemptats seguiran succeint, sobretot perquè Occident tampoc ha decidit quin és el preu de mantenir la pau ni té una estratègia clara a l’Orient Mitjà. L’expert va realitzar una conferència ahir a la Casa de Cultura sobre «Les perspectives occidentals. La percepció de l’Islam. El reclutament de gihadistes occidentals».

Per què es produeix un atemptat com el de París?

L’atemptat de París és una estratègia de conflicte militar i propagandística.

Per tant, estem davant d’una acció de guerra com va assegurar el president de la República francesa?

Claríssim. Encara que la situació de guerra és allà [Síria] però és una acció de guerra.

Davant de quin tipus de guerra estem exactament, perquè l’acció l’ha reivindicat Estat Islàmic (EI).

L’Estat Islàmic no és ni islam fonamentalista. La seva manera de funcionar és de senyors de la guerra, una mica es va veure el 2010 quan van quedar arraconats al nord de l’Iraq i van començar a operar com un grup d’extorsió i amb aquests mateixos mètodes van començar a conquerir territori sirià. El 2010 eren una organització mafiosa arraconada al nord de l’Iraq i ja tenia uns mètodes criminals molt salvatges.

Aleshores, què busca exactament l’EI quan entra a Síria? Quina finalitat té?

Ells diuen que la implantació d’aquest islam fonamentalista a tot el món musulmà. Hi ha una certa nostàlgia per part d’aquesta gent del que havia sigut l’imperi otomà. Però també aquestes dinàmiques militars fan que s’enganxin al poder. S’agafen a quatre nocions de l’islam, però quatre -perquè no és islam ni s’hi acosta ni ho pretenen.

Utilitzen l’islam com a excusa?

Sí. Pensa que fins i tot a qualsevol règim salafista o wahabista que busca la conversió de fidels, el primer que fan és que s’aprengui l’àrab i es llegeixi l’Alcorà. Els que recluta l’EI no se’ls demana ni que aprenguin l’àrab i de l’Alcorà en tenen un coneixement molt superficial. No té res a veure amb l’islam fonamentalista, és més una organització mafiosa que una altra cosa.

En el cas de París es dóna la situació que es tracta de joves nascuts a França, de segones o terceres generacions que no tenen cap altra vinculació amb Síria o l’Iraq més enllà de professar la mateixa fe. Aleshores, què els atrau per unir-se a aquesta organització mafiosa?

Penso que hi ha un component de la nostra societat, que genera força frustració. Aquesta frustració social, reforçada per particularitats de la zona -en el cas de França és tot el sistema de valors republicà- és viscuda per musulmans i no musulmans com una repressió de la llibertat d’expressió. Aquesta frustració actua sobre persones vulnerables psicològicament -pensa que hi ha estudis que diuen que un 40% dels que s’hi apunten han patit abans episodis de depressió- i hi ha un sistema de propaganda molt ben organitzat que els va a buscar.

Però la frustració també la tenen persones atees, arreligioses, budistes i sikhs que no tenen desenvolupat un terrorisme d’aquesta magnitud.

Primer, el terrorisme islàmic ja el tenim. De terrorisme sikh n’hi ha hagut però és una cosa molt localitzada. Si tu ets d’una comunitat que té una organització forta és més fàcil apuntar-s’hi. El curiós és que en molts estudis surt que el 80% de les famílies d’aquesta gent o són atees o han deixat de practicar la religió. N’hi ha fins i tot que no són d’origen musulmà que s’ha apuntat a Estat Islàmic. Aquí és una mica quan comencem a trencar esquemes.

Com es capta un gihadista?

Bàsicament per internet. En el 91% dels casos. És un procés d’autoadoctrinament que pot començar amb una pàgina de denúncies a occident, i de mica en mica vas pujant el to fins que arribes a pàgines que lloen Estat Islàmic amb vídeos de propaganda molt ben fets, amb instruccions perquè els pares no detectin un comportament estrany. Està molt ben organitzat el sistema de captació.

Com arriba una persona nascuda a França a sacrificar-se per la fe i atacar el seu propi país?

En una societat que genera frustració, que hi ha manca de perspectives, que per un costat promet moltes coses però per l’altra és molt cruel, la persona aquesta busca una sortida i tant podria acabar en un grup neonazi, islamista o traficant de drogues. Busca una sortida fàcil que li doni seguretat.

Ens hem d’anar acostumant als atemptats?

Sembla que sí. La solució és molt complexa i dependrà de què volem com a societat, com a individus i com a països. La situació mundial té en compte tants factors que si actuem sobre un afectem els altres. Aleshores hem de triar què volem: la democràcia a l’Orient Mitjà? L’estabilitat a l’Orient Mitjà? No intervenir a l’Orient Mitjà? O fem una cosa o fem l’altra. Si intervenim alimentem el discurs de l’Occident ens està manipulant, si no intervenim deixem créixer el que sigui, sigui bo o dolent. Fem el que fem té conseqüències allà i aquí.

És a dir, hem d’establir el preu de la pau a l’Occident?

Sí. Si volem la pau a l’Occident hem de saber quin és el preu. Si la volem a Orient mitjà també. Podem desentendre’ns o intervenir o quedar-nos creuats de braços. Però fem el que fem tindrà conseqüències.