La jutgessa que instrueix el «cas dels ERO», María Núñez Bolaños, ha obert una peça separada que inclou com a presumptes autors d'un delicte de prevaricació els expresidents socialistes andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán, així com a altres cinquanta exalts càrrecs de la Junta d'Andalusia.
Tots ells serien, segons la jutge, els que van crear i van engegar el denominat «procediment específic» desenvolupat per la Junta d'Andalusia per pagar les ajudes sociolaborals a empreses en crisis entre el 2001 i el 2010.
En l'acte la jutge acorda incoar diligències prèvies per continuar la instrucció de forma separada del procediment específic dels ERO per «la possible existència d'un delicte continuat de prevaricació» del qual serien responsables els 51 alts càrrecs.
La previsió del jutjat és que la tramitació d'aquestes noves diligències pugui estar conclosa el proper any i que, abans de final del 2016, es pugui celebrar el primer judici dels ERO, un cas que va començar a instruir-se fa gairebé cinc anys.
Els 52 càrrecs de la Junta, entre ells nou exconsellers, haurien participat de forma activa i conscient en el disseny i engegada del denominat procediment específic, segons la jutge.
Amb aquest procediment «es va iniciar la implantació del sistema de transferències de finançament com a sistema d'ajudes a les empreses (subvencions) per raons sociolaborals i per altres motius diversos», assenyala la instructora abans de recordar que les transferències no es podien usar amb aquesta finalitat.
En aquesta peça s'inclouen, entre uns altres, a tots els que van ser aforats del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) en aquesta causa: els expresidents Chaves i Griñán i els exconsellers José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo, Manuel Recio, Francisco Vallejo, Antonio Àvila i Gaspar Zarrías.
A més, hi ha els exconsellers Antonio Fernández, Martín Soler i Magdalena Álvarez així com l'exdirector general d'Ocupació Francisco Javier Guerrero.
Peces a afegir
En la seva anterior interlocutòria, la jutgessa va recordar que «ja existeix un criteri sòlid expressat en dates recents pel Tribunal Suprem no només quant a la possibilitat del seu enjudiciament separat, sinó quant a la qualificació jurídica dels fets», per la qual cosa afegirà a aquesta peça separada íntegrament tant la peça dels aforats del Suprem com del TSJA.
La jutge recorda que el conveni marc entre la Conselleria d'Ocupació i l'Institut de Foment o d'Andalusia (IFA) per materialitzar ajudes en matèria de treball i seguretat social va ser formalitzat el 17 de juliol del 2001 i es va perllongar fins a una encomana de gestió aprovada a l'abril del 2010.
La jutge destaca que la instrucció de la direcció general de Pressupostos 1/2009, de 15 de juny, ha de veure's com un instrument previ que va propiciar el principi de la fi de les transferències de finançament i va ser una forma d'admetre, per part de la Conselleria d'Hisenda, que no es complia la normativa i s'actuava amb «criteris contraris a la llei».
En aquesta instrucció s'analitzaven «els problemes que havien vingut generant l'ús de les 'transferències de finançament' per les empreses i altres ens públics dependents de la Junta d'Andalusia».
Aquests problemes es devien al fet que, «en major o menor mesura, destinaven ajudes o subvencions a tercers, actuant com a gestor intermediari entre les Administracions Públiques i els beneficiaris directes de les mateixes», ressalta la jutge.
En aquesta instrucció de Pressupostos es remarca també que es tracta de conselleries, «al mateix temps que ofereix una imatge distorsionada del finançament de les empreses públiques, això sense obviar els diversos problemes que es van plantejar en l'àmbit del control d'aquest tipus d'actuacions».
Malgrat aquesta instrucció, ressalta la jutge, «en la pràctica va seguir operant-se amb un sistema que no s'ajustava al procediment legal establert per a les subvencions i sense que s'activessin els controls de la intervenció delegada de la Conselleria d'Ocupació».
