«La solució al terrorisme passa per un acord amb Al-Assad»

Canvien perquè en aquest nou món els problemes són globals, i això està canviant les identitats tant de les nacions com dels grups socials i els individus. Per primera vegada hi ha consciència que ens estem tornant ciutadans també del món. Per a uns pot ser un fet positiu i pels altres una amenaça de destrucció de la pròpia identitat.

Què comporta aquest fet?

Estan desapareixent els estats-nació i els mercats-nació. Això fa que els paradigmes que teníem per explicar el món, els relats amb què analitzàvem la realitat, hagin desaparegut. D'aquesta manera la gent, en no tenir un sistema explicatiu universal, retorna al seu passat, a la seva identitat. I així la identitat s'ha transformat avui en arma política. Ara els drets socials i polítics estan per darrere del reconeixement identitari.

Això té relació amb el fet que en un època global Catalunya vulgui ser un estat independent?

Jo no crec que hi hagi un problema català. Hi ha una part important de la població catalana que considera que la seva identitat ha sigut danyada. I ha demanat el reconeixement de la seva identitat, aconseguint força resultats. Ara bé, després el tema identitari ha estat integrat en la batalla política entre uns i altres. I alguns partits que podien perdre el poder polític a Catalunya -no parlo dels moviments socials sinó de partits que mai no havien defensat la identitat... o ho feien a la seva manera- s'han aprofitat d'aquesta demanda de reconeixement. Aquests partits han pensat: mira, aquí hi ha un tema que podem fer servir per conservar el poder.

Vostè és expert en migracions. Està tractant bé Europa aquesta gent que fuig de les guerres?

No (rotund).

Què hauria de fer?

Hauria d'obrir els braços. Ho dic amb pena, però Europa està essent hipòcrita. El sirians, iraquians, etc, no han rebut l'acollida adequada, no se'ls ha respectat el dret d'asil. Al revés, s'ha posat en marxa un sistema que en realitat impedeix l'acollida de refugiats. Aquí rau la hipocresia, perquè la UE diu que per acceptar un refugiat necessitem assegurar-li una vida digna aquí... però sovint no podem. L'acollida autèntica hauria sigut dir: veniu, i després a veure com podem solucionar el problema.

Europa l'ha decebut?

La crisi dels refugiats ha demostrat de manera molt clara la inexistència política d'Europa. El pressupost de la UE no supera l'1% del PIB europeu, amb aquest pressupost no pots fer absolutament res.

L'arquebisbe de València va alertar que amb els refugiats podien arribar terroristes i va ser molt criticat. Ara alguns li donen la raó perquè un dels terroristes francesos hauria entrat així.

Fins que les autoritats franceses han demostrat que és fals, que el passaport va ser posat allà amb la intenció precisament de criminalitzar els refugiats. Jo aconsello a l'arquebisbe de València que en lloc de donar-nos lliçons de política estudiï una mica més els evangelis, sobretot allà on se'ns crida a la solidaritat. Perquè aquest senyor té uns coneixements... discutibles sobre solidaritat cristiana.

La resposta de França ha sigut la guerra: els avions i les bombes són la solució al terrorisme?

Són una part de la solució, no són la solució. Els bombardejos debilitaran l'Estat Islàmic, però la solució és política. L'objectiu polític és reconstruir l'estat sirià, la nació siriana, ajudar-la al desenvolupament. Per més que es bombardegi, en un moment o altre s'haurà d'anar sobre el terreny, i això només ho pot fer l'exèrcit sirià d'Al-Assad. Això significa que la solució passa per un acord internacional amb Al-Assad. Amb el carnisser del poble sirià. Però no hi ha altra opció. D'altra banda, està clar que no podrà seguir governant com fins ara. Les grans potències han d'ajudar a reconstruir Síria. I l'Iraq, perquè si reconstruïm Síria i no l'Iraq, tindrem un altre ISIS.

Els assassinats de l'ISIS a Beirut o d'altres grups islamistes a Kenya, són de segona categoria?

Aquesta és la desigualtat del món, i sempre ha sigut així. Però hem de mirar, almenys nosaltres, de no matar innocents. Els EUA a l'Iraq van inventar la «guerra zero morts». Han destrossat el país bombardejant des de tan amunt que ni veien la població, i quan hi havia civils morts parlaven de «danys col·laterals». Per això dic que els bombardejos a Síria probablement són necessaris, però s'ha de fer amb molt de compte, perquè els civils són ostatges de l'ISIS. És molt difícil.

Aprofitant tot això els governs ens retallaran més drets?

És possible. Els estats tenen una lògica, que és al de controlar-ho tot. El somni de tots els estats és transformar-se en estat penal per donar la imatge d'un estat segur. Ens trobem en una situació cada cop més important de penalització. Probablement en alguns països i en determinats moments siguin necessàries aquestes mesures -ara a França- perquè ens enfrontem a individus aïllats, que són molt difícils de controlar. En aquest cas no podem cridar contra les mesures policials, però al mateix temps hem de mantenir-les sota el control de la llei. I a més no poden ser mesures permanents, com ha passat als EUA des de l'11-S, on continuen existint aquestes mesures i s'han transformat en un instrument de dominació quasi totalitària de la població.

Abans ha esmentat l'Iraq. L'origen de tot el que vivim és en aquella guerra?

Per descomptat, ja en la primera guerra del golf. A partir d'aleshores les potències van decidir derrocar Saddam i apostar pels moviments islamistes. EUA i el Regne Unit van donar suport arreu als moviments islamistes. La segona guerra del golf va ser la conseqüència quasi natural d'onze anys d'embargament. A l'Iraq s'ha matat més de mig milió de persones, nens i dones inclosos. La segona guerra, la de 2003, a més, va destrossar l'estat iraquià, com després Líbia. Feliçment encara existeix l'estat sirià. I això no és una defensa d'Al-Assad, que és un criminal, però ara és la garantia contra els integristes. Aquesta és la tragèdia.

França ha sigut atacada pel que representa de llibertat?

Ha sigut atacada fonamentalment per la seva intervenció a l'Orient Mitjà. A l'Iraq i sobretot a Síria, això està clar.