El reforç del dispositiu antiterrorista decidit per França després dels atemptats del divendres passat a París, sobretot la creació de noves ocupacions en seguretat, tindrà un cost d'uns 600 milions d'euros el 2016, segons va anunciar ahir el ministre de Finances, Michel Sapin.
Això provcarà que el dèficit públic serà sigui superior al que s'havia anticipat fins ara però el ministre descarta tant un augment dels impostos com una reducció de les dotacions d'altres partides del pressupost. «Els nostres socis europeus han entès molt bé que la protecció dels nostres ciutadans és una prioritat absoluta en aquests moments i que les regles europees, que no són ni rígides ni estúpides ofereixen marges de maniobra adequats», va apuntar. El president francès, François Hollande, va anunciar que es crearan 8.500 llocs suplementaris en els dos propers anys.
El primer ministre de França, Manuel Valls, va advertir ahir davant l'Assemblea Nacional del «risc d'armes químiques i bacteriològiques» en futurs atacs terroristes. «Actualment no cal excloure res. Ho dic amb totes les precaucions que s'imposen, però ho sabem i ho tenim en compte: pot haver-hi risc d'armes químiques i bacteriològiques», va explicar-se.
«Estem en guerra. No en una guerra a la qual la història ens ha acostumat tràgicament. Una nova guerra, exterior i interior, en la qual el terror és el primer objectiu i el primer arma», va agregar el primer ministre, que va enumerar els atemptats que ha sofert França en l'últim any - des de l'atac a la revista Charlie Hebdo i un supermercat jueu al gener, als del passat divendres a París i altres temptatives terroristes com l'acció a l'agost contra un tren Thalys-.
«És una guerra en la qual el front de combat es desplaça constantment i està en el cor de la nostra vida quotidiana», va agregar Valls, que la va descriure com «una guerra planificada i duta a terme per un exèrcit de criminals».
El primer ministre francès va afegir que la «novetat és la forma d'operar -la d'atacar, de matar- que evoluciona sense parar, la macabra imaginació dels que donen les ordres no té límits: fusell d'assalt, decapitació, bombes humanes, armes blanques... o tot alhora, perpetrats per individus, comandos particularment organitzats», va indicar.
Prorrogat l'estat d'emergència
Els diputats francesos van aprovar de manera pràcticament unànime perllongar tres mesos la durada de l'estat d'emergència al país i reforçar aquest règim d'excepció, presentat pel Govern com a indispensable per contrarestar l'actual amenaça terrorista.
L'aprovació va aconseguir 551 vots a favor, sis en contra i una abstenció. I en conèixer el resultat, el primer ministre, Manuel Valls, va voler emfatitzar que França envia un missatge «molt clar» que el país està «en peus», «els combatrà en aquesta guerra» i els destruirà.
L'actual estat d'emergència, de dotze dies de durada, es va decretar en un primer moment a les onze de la nit del divendres per al territori metropolità i Còrsega, i el dimarts, es va ampliar als territoris francesos d'ultramar per coherència amb la resta del dispositiu.
L'aprovat ahir ho perllonga durant tres mesos a partir del proper 26 de novembre, data en la qual expira el decret del dia 14, un període que la dreta voldria haver allargat a mig any, en apuntar que «es queda curt», i que alguns ecologistes preferien haver limitat a dos mesos.
El text aprovat amplia l'assignació del règim de residència vigilada a persones el comportament de les quals, companyies o declaracions es presentin com una amenaça per a la seguretat o ordre públic.
Alguns d'aquests individus podrien ser obligats a portar un braçalet electrònic, segons una reforma que valida també l'eventual bloqueig de pàgines web i xarxes socials que facin apologia del terrorisme.
El text, que avui serà sotmès a la votació del Senat, on no es preveuen obstacles a la seva llum verda, possibilita igualment la dissolució d'organitzacions vinculades amb persones a les quals se'ls hagi assignat aquest tipus d'arrest domiciliari.
Aquest projecte constitueix una primera etapa cap a una reforma constitucional que derivarà a curt termini en la instauració d'un «règim civil de crisi» que pugui permetre l'adopció de mesures excepcionals.
