Després de tres dècades entre reixes, l'espia nord-americà i israelià Jonathan Pollard va sortir ahir d'una presó federal de Carolina del Nord (EUA), on complia condemna per vendre informació armamentística i de seguretat a Israel. Amb la seva sortida es tanca parcialment un espinós capítol en la relació entre dos estrets aliats com EUA i Israel, que ha estat tractat per tots els primers ministres israelians des d'Isaac Rabin (1992-95) en les seves reunions amb presidents nord-americans.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va donar ahir «la benvinguda a l'alliberament» de Pollard en un comunicat. «Després de tres llargues i difícils dècades, Jona?than s'ha reunit amb la seva família. Que aquest Sàbat (dia d'oració jueu) li porti molta felicitat i pau i que duri en els propers anys i dècades», va agregar Netanyahu, qui va reconèixer haver discutit el seu cas «durant anys» en les seves reunions amb mandataris d'Estats Units.

No obstant això, l'alliberament condicional de Pollard està subjecte a diversos requisits: no podrà sortir d'EUA durant cinc anys ni viatjar a Israel com havia sol·licitat, haurà de portar un braçalet d'identificació, no podrà concedir entrevistes i els seus aparells electrònics i informàtics podran ser subjectes a inspecció.

Pollard, de 61 anys, va sortir poc abans del clarejar de la presó federal de Butner a Carolina del Nord i es va dirigir immediatament al costat de la seva segona esposa, Esther, a Nova York, on té residència.

Els seus advocats han presentat una demanda contra la Comissió de Llibertat Condicional d'Estats Units, en la qual sol·liciten que s'eliminin aquestes exigències.

«La creença que, després d'haver lluitat i finalment obtingut el seu alliberament després de 30 anys a la presó, el senyor Pollard reveli ara informació caduca de més de 30 anys d'antiguitat a algú és absurda. A part del fet que la informació no té cap ús, revelar-la portaria a una ràpida tornada a la presó», van indicar els seus lletrats, Eliot Lauer i Jacques Semmelman, en un comunicat.

Preguntat sobre la qüestió, l'assessor adjunt de seguretat de la Casa Blanca, Ben Rhodes, va recalcar als periodistes que acompanyen el president Barack Obama en el seu viatge a Malàisia que el Govern nord-americà «no té cap pla per alterar els termes de la seva llibertat condicional».

El controvertit cas es va iniciar quan Pollard va ser detingut el 21 de novembre de 1985 mentre tractava de refugiar-se al costat de la seva llavors esposa, Anne Pollard, a l'Ambaixada d'Israel a Washington, on els guàrdies de seguretat el van rebutjar quan va arribar amb cotxe a l'entrada.

Pollard, un jueu nord-americà que va obtenir la nacionalitat israeliana quan ja estava a la presó, va ser condemnat per espionatge per lliurar documents secrets al servei d'intel·ligència israeliana quan treballava com a analista civil per a l'Armada d'EUA.

Com a conseqüència es va obrir una greu crisi en les relacions bilaterals i una feroç crítica dins de la comunitat jueva nord-americana per haver posat en dubte la lleialtat amb el seu país.

Israel va negar al principi que Pollard actués pagat pels seus serveis secrets, el Mosad, i només una dècada després va reconèixer que havia estat el seu espia.

El Govern israelià reclamava fa anys un indult a Pollard i, el 2014, va arribar fins i tot a posar el seu nom sobre la taula durant el fallit procés de pau amb els palestins que va dirigir el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.