Al nord de Nigèria la pobresa salta a la vista. A Kano, la segona ciutat del país en població, els captaires t'assalten en qualsevol encreuament. A Adamawa, una de les tres regions on Boko Haram va aconseguir implantar el seu califat, les taxes d'analfabetisme i atur són elevades i van de la mà. És aquí, precisament, on el missatge radical de la secta ha aconseguit calar, la majoria de les vegades entre una població que troba en la seva afiliació a aquest grup una forma de subsistència, un mitjà de vida. Allà on l'Estat ha fracassat, les tesis extremistes i els predicadors de la violència troben terreny adobat.
Una altra prova d'això és Gao, ciutat del nord de Mali, on la secta de tendència wahhabita Dawa va saber créixer durant anys. Per això quan els narcoterroristes s'hi van instal·lar, van trobar un planter de joves disposats a sumar-se a les seves files. Alguns només eren adolescents rebels, altres, nens a qui els seus pares van decidir cedir a la causa.
Però no són només Mali, Nigèria o Somàlia. L'auge de certa interpretació radical de l'islam està quallant en la part més vulnerable de la població. Als barris pobres de Nouakchott, la capital mauritana, centres religiosos finançats per l'Aràbia Saudita que prediquen un islam radical sorgeixen com bolets. I al Senegal, considerat una bassa d'oli moderada gràcies al fort control que ?exer?ceixen les confraries com els mourides o els tidianes sobre la interpretació de la religió, el president Sall llança insistents crides a la vigilància de possibles infiltracions no tant de possibles terroristes, que també, sinó de formes de pensar radicals alienes a aquesta visió autòctona, moderada i pacífica.
