França va retre un homenatge emocionat i potser una mica fred a les 130 víctimes i més de 350 ferits en els atemptats del passat dia 13, representants d'una generació que, segons el president gal, François Hollande, simbolitza l'essència del país. "Els morts encarnaven els nostres valors i el nostre deure és, més que mai, conservar-los. No cedirem a la por ni l'odi", va destacar Hollande al pati del Palau dels Invàlids, on es van reunir prop de 2.000 persones. Hollande no es va acostar en cap moment als familiars de les víctimes, fet que va provocar una forta polèmica a França.

Dues veus anònimes van recitar els noms i edats de les 130 víctimes mortals, els rostres de les quals havien desfilat abans per una gran pantalla. Va ser un dels moments més emotius per a les famílies i ferits, alguns amb crosses i en cadires de rodes, que es concentraven a la tribuna. Al costat d'ells, l'equip de Govern al complet, membres de les forces de l'ordre i dels serveis d'emergència que van treballar a la nit dels fets i algun representant de la societat civil.

Després d'un minut de silenci, trencat pels acords del violoncel d'Edgar Moreau interpretant Bach, Hollande es va referir en un discurs solemne a la joventut colpejada pels atacs, ja que el 60% de les víctimes tenia menys de 35 anys, l'edat mitjana de totes elles. Les víctimes són part d'una generació que ha patit una "iniciació terrible a la duresa del món", però que "viurà plenament en nom dels morts", i a la qual el cap d'Estat va cedir amb les seves paraules el testimoni.

Una generació en la qual es reconeix Karinne, de 42 anys, ferida de bala a l'esquena mentre sopava al restaurant Le Carillon amb la seva parella, que la va acompa?nyar a la cerimònia. "La formem (la generació) no només els que estàvem allà, sinó també els que no hi eren", va explicar. Malgrat la seva ràbia pels atacs gihadistes, durant l'esdeveniment va dir haver sentit "molta pau".

També va resultar ferida, però durant l'evacuació de l'Estadi de França, el primer escenari de l'onada d'atemptats, Katherine Orsenne, que va assegurar que "reunir-se tots és una part important del dol".

Els colors blau, blanc i vermell de la bandera francesa van marcar un acte que va obrir i va tancar l'himne de La Marsellesa, en sintonia amb els valors patriotes evocats pel president. L'ensenya francesa va onejar també en algunes finestres i, sobretot, en edificis oficials, com Hollande havia demanat als ciutadans que no van tenir accés al recinte oficial i alguns dels quals van optar per unir-se a l'homenatge des de l'exterior.

Van sonar també les notes de Quand on n'a que l'amour, de Jacques Brel, i Perlimpinpin, de Barbara, tots dos figures mítiques de la cançó francòfona. Les lletres van ser interpretades per les populars cantants Nolwenn Leroy, Camelia Jordana i Yael Naim.

Hollande va destacar que els francesos seguiran "vivint la vida, sortint a les terrasses, acudint a concerts i als estadis de futbol", i va prometre que el país "posarà tot en marxa per destruir l'exèrcit de fanàtics" que va realitzar els atacs.

En alguns dels llocs on es van realitzar els atemptats es van produir concentracions paral·leles, com a la sala de festes Bataclan, on nombrosos parisencs van acudir a dipositar flors i espelmes.

"Portarem aquest combat fins al final i el guanyarem sent fidels a la idea de França", davant dels autors d'"un acte de guerra organitzat ?lluny i executat amb fredor en nom d'una causa embogida i d'un déu traït", va concloure Hollande.