El polític i escriptor José María Mendiluce va morir ahir al matí a Barcelona als 64 anys, víctima d'una malaltia degenerativa òssia. Mendiluce va ser eurodiputat pel PSOE el 1994 i va repetir el 1999. El 2003 va ser candidat d'Els Verds a l'alcaldia de Madrid. Anteriorment havia treballat per a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) en diversos països africans i als Balcans, on va denunciar els crims de ?guer?ra. Com a escriptor va quedar finalista del premi Planeta amb l'obra Pura vida i va col·laborar com a articulista en diversos diaris. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1996.

Nascut a Madrid el 1951,Mendiluce va estudiar Ciències Econòmiques i Polítiques a la Complutense de Madrid i va participar de jove en la lluita estudiantil antifranquista, de la mà de grups de l'esquerra radical com Lliga Comunista Revolucionària. L'any 1980, va entrar a treballar a ACNUR i durant deu anys va estar a Namíbia, Angola i Nicaragua, entre altres països. També va intervenir com a mediador en conflictes al Kurdistan turc.

Després va treballar als Balcans, on va ser un testimoni pròxim del conflicte armat a l'antiga Iugoslàvia i va denunciar els crims de guerra que hi van tenir lloc, als anys noranta. La seva feina a l'antiga Iugoslàvia va ser reconeguda, el 16 d'octubre del 1995, amb el premi Carmen García Bloise en la seva primera edició.

A l'agost del 1993 va ser traslladat a Brussel·les, en ser nomenat Representant Regional d'ACNUR per als països del Benelux i les Institucions Europees, ja que va abandonar per presentar-se com a independent en les llistes de la coalició PSOE-Progressistes, al número 8, a les eleccions al Parlament Europeu al juny del 1994. Va aconseguir l'acta d'eurodiputat i va ser elegit vicepresident primer de la Comissió d'Afers Estrangers, Seguretat i Defensa, per a la legislatura europea 1994-1999.

Després de la seva etapa al PSOE com a eurodiputat va ingressar als Verds-Esquerra Verda, del qual va ser nomenat portaveu. El 2002 va anunciar que seria el candidat dels Verds a l'alcaldia de Madrid però sense abandonar el Grup Parlamentari Europeu.

En la seva faceta com a escriptor va obtenir el reconeixement amb Pura vida, finalista del premi Planeta, i posteriorment va publicar El amor armado (1999), Luanda (2001) i La sonrisa de Ariadna (2005).