La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha denunciat cinc ajuntaments catalans per delictes de rebel·lió i sedició per haver aprovat dues mocions de suport a la resolució independentista del Parlament català, anul·lada pel Tribunal Constitucional.

El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, ha denunciat els ajuntaments de Girona, Sant Cugat del Vallès, Igualada, Celrà i la Seu d'Urgell per aquests delictes, i els jutges Santiago Pedraz i Fernando Andreu ja han obert una investigació a aquests dos últims municipis.

En la seva denúncia, Zaragoza sol·licita reclamar amb urgència als ajuntaments certificació de la resolució adoptada, la identitat dels membres del consistori que van votar a favor i en contra de la moció, així com una altra documentació, i requerir al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra per tal que informi urgentment sobre aquests fets.

Els jutges Pedraz i Andreu, en les seves providències admetent a tràmit les denúncies, han acordat demanar als ajuntaments alguns documents, però no fan esment a la sol·licitud feta per la Fiscalia respecte als Mossos.

En concret, en la seva resolució sobre Celrà el jutge Pedraz acorda reclamar a l'Ajuntament la resolució adoptada pel seu ple, així com "els informes del secretari i de l'interventor, actes i altra documentació que consta en l'expedient".

Les denúncies del fiscal es basen en la decisió adoptada el passat 11 de novembre pel Tribunal Constitucional de suspendre la declaració parlamentària d'independència, "requerint als membres de la Taula de l'Assemblea Legislativa i als membres del Govern de la Generalitat perquè impedeixin o paralitzin qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada", recorda Zaragoza.

Per això qualifica de delictiva l'"adopció de nous acords parlamentaris de la mateixa naturalesa fent cas omís de la decisió del Tribunal Constitucional, o la realització d'actes d'execució d'aquest mandat il·legal o de suport a aquest per qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic (sigui local, provincial o autonòmic), o per particulars".

Aquests actes, afegeix, no només serien constitutius de delictes de rebel·lió o sedició, sinó també de prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics o usurpació d'atribucions. La Fiscalia considera que l'Audiència Nacional és competent per conèixer aquests fets per tractar-se de delictes contra la forma de govern, que inclouen "l'execució dels actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la seva finalitat o el propòsit sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional".

Després de l'aprovació de la resolució independentista per part del Parlament, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ja va donar instruccions a les forces de seguretat -inclosos els Mossos- per vigilar que no es violi la legalitat respecte a aquesta resolució, ja que això comportaria delictes dels quals és competent aquest tribunal.