Els ministres europeus d'Interior van avalar unànimement la proposta negociada aquesta setmana amb el Parlament Europeu (PE) sobre la creació d'un registre europeu de dades de passatgers aeris, per així poder tancar les negociacions abans de finals d'any. Aquest suport suposa suavitzar la posició que mantenien els Vint-i-vuit fins ara, ja que inclou la reducció a sis mesos del temps que estaran disponibles en obert les dades dels passatgers abans que s'oculti el seu nom, davant els nou mesos que havia ofert dimecres l'Eurocambra.

Després d'aquests sis mesos inicials en obert, les dades continuaran en el registre fins als cinc anys en format emmascarat, però les autoritats podran reclamar tornar a accedir als noms quan ho justifiqui una investigació judicial. A canvi de la concessió dels sis mesos al PE, els Estats membres que vulguin podran incloure en aquest registre (conegut com a PNR) les dades de vols que es realitzen dins de la Unió Europea (UE), i no només els exteriors, un aspecte en què havia insistit França en considerar-lo fonamental per prevenir atemptats com els del 13-N a París.

Les autoritats de Bèlgica i França busquen dos sospitosos relacionats amb els atemptats de París del 13 de novembre, que suposadament van transferir diners a la dona que va morir en l'assalt al pis de Sant-Denis i van llogar un pis que va ser registrat al sud del país. "La Fiscalia federal i el jutge d'instrucció desitgen difondre una nova crida a testimonis en el marc de la recerca d'altres dos sospitosos", va explicar el Ministeri Públic belga en un comunicat, en què va precisar que tant la Policia de Bèlgica com la de França els busquen "activament".

Va recordar que, fins ara, les autoritats belgues havien difós una ordre de crida i cerca de Salah Abdeslam, el principal sospitós dels atemptats de París que se sap que va tornar a Bèlgica el dia següent dels atemptats. També de Mohamed Abrini, que va ser filmat en companyia d'Abdeslam dos dies abans dels atemptats, l'11 de novembre, en una estació de servei de Ressons (nord de França), a l'autopista en direcció a París des de Bèlgica.

Per altra banda, el Bundestag (cambra baixa alemanya) va aprovar de forma majoritària la proposta de l'Executiu d'enviar a Síria una missió militar de fins a 1.200 soldats per donar suport a França en la lluita contra l'Estat Islàmic. La intervenció, centrada exclusivament en tasques de reconeixement, seguretat i logística, va ser avalada per 445 dels 597 diputats presents a la cambra, davant de 145 paperetes en contra i set abstencions.

L'aviació russa, en col·laboració amb la força aèria siriana, ha destruït en els darrers vuit dies dos combois de camions cisterna de petroli, pertanyents al grup terrorista Estat Islàmic, que es dirigien des del país àrab a Turquia.

L'agència de notícies oficial siriana Sana va explicar que aquests combois, amb quaranta vehicles, van ser destruïts al nord del territori sirià quan anaven de camí a Turquia. La força aèria russa i la de Síria també han atacat en la darrera setmana dotze refineries i altres vuit objectius.