La corrupció és el segon problema per als espanyols, només superat per l'atur. Un 39,4% així ho veu, segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes d'octubre i publicat la setmana passada.
Però el problema de la corrupció a Espanya és sistèmic, i així ho percep el ciutadà del carrer, que en una gran majoria -un 63%- opina que els ciutadans més corruptes viuen a a Espanya.
L'estudi "La corrupció a nivell internacional" de l'OBS Business School, primera escola de negocis en línia en castellà, en què analitza la percepció de la corrupció a Espanya, assenyala que la percepció de la corrupció és molt més alta per als propis espanyols que com ens veuen els països europeus.
Les dades de l'informe reflecteixen fins a quin punt el problema està arrelat en la població i que la percepció dels propis espanyols és més pessimista que la que tenen la resta dels europeus. Mentre el terme mitjà europeu que percep Espanya com un país corrupte és d'un 13%, sent Alemanya i França els països que més corrupció veuen a Espanya, amb un 20% i un 34%, respectivament, la percepció entre els propis espanyols és quatre vegades més gran, sent un 63% d'espanyols els que opinen que els ciutadans més corruptes viuen al seu país.
L'estudi conclou que hi ha un retrocés per a Espanya en relació al caràcter generalitzat amb què es percep la corrupció a la sevaa societat i institucions. De fet, segons l'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC), Espanya ha passat de trobar-se en el top 25 a estar al marge del top 40. Concretament en el lloc 37, només per davant de Lituània i Eslovènia.
Fa 15 anys Espanya es trobava en el lloc 22, una posició molt propera a la d'altres potències com Japó, Alemanya o França. Set anys després passava al lloc 28, per sota d'economies europees de desenvolupament econòmic més recent, com Eslovènia i Estònia, i el 2014 havia retrocedit altres nou llocs, quedant molt per sota de Polònia i Botswana.
Els casos de Grècia i Itàlia
Itàlia i Grècia són, juntament amb Espanya, els països on viuen més corruptes. Almenys així ho perceben els europeus que consideren que la corrupció és un fenomen estès en aquests països, encara que en major mesura entre italians i grecs.
No obstant això, les dades sobre la percepció que tenen uns països i uns altres són molt dispars. Així, la majoria percep Itàlia com com el país més corrupte, mentre que un de cada tres francesos (34%) i un de cada cinc alemanys (20%) creuen que a Espanya viuen els ciutadans més corruptes, dades que se situen per sobre de la mitjana (13%) del que pensen els països europeus. Els britànics i els italians pensen que els espanyols són els més corruptes, en la línia de la mitjana d'Europa.
Una característica comuna als tres països és que els seus propis ciutadans es veuen més corruptes que la percepció que tenen a altres països europeus. Així, un 65% dels italians considera que els més corruptes viuen al seu país, i només un 12% els situa a Espanya, mentre que un 76% dels francesos també considera que els més corruptes viuen a Itàlia.
Els grecs també es veuen corruptes (un 52%), per sobre dels italians (43%), i només un 7% veu Espanya com un país de corruptes.
Per la seva banda, la majoria d'espanyols (un 63%) pensa que els més corruptes viuen a Espanya, en la mateixa proporció que a Itàlia, una percepció molt més pessimista que la que tenen la resta d'europeus.
D'aquestes dades, l'informe dedueix que mentre que a Espanya la percepció de l'estès que està el mal és substancialment més gran que la que els veïns continentals tenen d'Espanya Aquesta disparitat podria estar reflectint un problema de corrupció més sistèmic a Espanya, el qual es percep amb major serietat pel ciutadà del carrer que a l'estranger, que només ho mesura a través de la informació que consumeix per mitjà de notícies i altres mitjans de cobertura internacional.
Els casos a Catalunya
Segons l'informe, hi ha un abans i un després en la consciència social de la corrupció a Espanya després de l'esclat de l'Operació Malaia fa 9 anys. A partir d'aquest cas s'han creat les fiscalies anticorrupció i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, que han investigat nombrosos casos tant o més mediàtics que el Malaia.
Els casos Nóos, amb la imputació de la infanta Cristina i el seu marit Iñaki Urdangarin, el de Bárcenas i Gürtel, amb la implicació de càrrecs del PP i la sospita de finançament irregular i amb ramificacions a Madrid, Comunitat Valenciana i Balears, els ERO a Andalusia, Pokémon a Galícia... han provocat que la corrupció hagi tocat profundament els ciutadans espanyols.
A Catalunya, els casos més importants de corrupció estan relacionats amb la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Així, s'investiga Pujol per no declarar a Hisenda 4 milions d'euros que va rebre del seu pare, així com la dubtosa procedència de fons que la família té a Andorra. El seu fill Oriol també està sent investigat per tràfic d'influències en en el ??cas ITV.
