A
lbert Rivera està marcat amb el plom de ser la tórtora idònia per fer un niu amb el PP de cara a la governabilitat després del 20-D. Triturada l'enquesta en la cuina del CIS, habilitats els resultats d'aquesta, tots els ulls s'han girat cap al jove i a la seva voluntat per apuntalar la victòria de 120-128 escons de Rajoy. Tenir una agenda oculta de pactes és molt normal, encara que els timoners dels partits es facin sang en la llengua amb la millor negativa. Es participa en unes eleccions per governar, i Rivera estaria en el seu legítim dret de capgirar la truita per posicionar-se i estar en el gabinet entrant. Una altra cosa és la seva necessitat de conformar una estètica política adequada per fer el gir: sense anar més lluny, podria fins i tot demanar el cap de Rajoy per acontentar els seus, sempre necessitats d'alguna cosa que els distingeixi enfront dels altres en el seu afany regeneracionista.
L'ambició d'Albert Rivera dóna per a una vicepresidència, i veurem si s'acontenta amb un únic maletí de competències. O bé el seu desig podria no anar més enllà del suport per a la investidura sense necessitat d'integrar-se en una coalició. Sigui d'una o una altra manera, si es confirma l'escenari CIS el 20-D (cal tenir en compte l'alt 41,5% d'indecisos), no hi ha dubte que un possible pacte PP-C's posa sobre la taula coberteria de la més fina. Una mirada a l'exigit a Susana Díaz a Andalusia demostra el que es poden haver d'empassar els del PP: en corrupció, els partits finançats il·legalment pels actes dels seus càrrecs públics seran responsables patrimonialment, sent el delicte imprescriptible; per als imputats, separar càrrecs orgànics imputats per corrupció política, amb eliminació dels aforaments... En fi, el pacte amb C's s'entreveu complicat i ple de trofeus de caça.
