Un total de 413.800 persones han demanat asil a la UE entre juliol i setembre d'aquest any, una xifra sense precedents que dobla la del segon trimestre de l'any. Eurostat, l'agència estadística europea, ha posat xifres a un fet que era per tots conegut, i que permet quantificar un desafiament polític i logístic que té la Unió Europea contra les cordes, i més si es té en compte que dels 160.000 refugiats que els països membres van prometre reubicar només 190 s'han beneficiat efectivament d'aquesta mesura.

En el tercer trimestre d'aquest any, la quantitat de ciutadans sirians i iraquians a la recerca de protecció internacional s'ha triplicat respecte el període anterior, arribant a les 138.000 i 44.5000 persones respectivament. El nombre d'afganesos s'ha doblat, fins als 56.500. Entre les tres nacionalitats sumen més de la meitat de les peticions d'asil a la UE.

Els estats membres han tingut en els últims mesos enormes problemes de coordinació que han posat en perill la supervivència de Schengen, l'espai de lliure circulació. Alemanya i Hongria, amb una mica més de 108.000 peticions d'asil cadascuna, estan al capdavant del continent, amb el 52% de les tramitacions. Per darrere hi ha Suècia (42.500, el 10% de totes), Itàlia (28.400 i un 7% del total) i Àustria (27.600).

La Fiscalia turca va demanar penes de 35 anys de presó per a dos acusats de tràfic de persones en el cas d'Aylan Kurdi, el nen sirià de tres anys que es va ofegar al setembre passat davant les costes turques.

Actuació negligent

Els dos acusats, tots dos de nacionalitat siriana, haurien «causat la mort per negligència deliberada» a cinc persones de les 14 que viatjaven a la llanxa, en participar en el tràfic de persones de les costes turques a les gregues, segons la Fiscalia. Encara continuen els esforços de la policia per detenir sis sospitosos, entre ells quatre ciutadans turcs.