Rafael García Tudela, germà gran del subinspector de Policia assassinat a Kabul, va demanar ahir a través d'una carta que "no es taqui la memòria dels nostres herois" en la lluita partidista.

Mitjançant l'escrit, Rafael afirmava que Jorge "va perdre divendres la seva vida en l'atemptat de Kabul juntament amb el seu company Gabi"."Deixa la seva estimada Gemma i les dues ninetes dels seus ulls, Alejandro i Lucas, aquest últim amb només nou anys, sense oblidar una mare, sogres, germans, cunyats, oncles, cosins, companys i amics, que ja no serem mai més presa de les seves interminables abraçades i enganxosos petons, ja que mostrava el seu amor amb la mateixa passió i entrega que posava en tot allò que feia a la vida", assenyalava.

El germà gran explicava que Jorge "no va morir per les bales o per les explosions". "Jorge va morir per defensar els valors en què creia: la seva família, la seva feina i una pàtria en llibertat i justícia". "Com ell, hi ha milers de persones que arrisquen la seva vida per aquests mateixos valors i que potser mai seran degudament reconeguts. Avui -fent referència a ahir- tots els mitjans es fan ressò de la notícia i els polítics en fan esment en els seus mítings. Alguns ja apunten a sucumbir a la temptació d'utilitzar aquest fet com una arma llancívola amb què obtenir un avantatge en el procés electoral", lamentava. "A aquests els prego que, per favor, no taquin la memòria d'un home d'honor amb el seu deshonor, que l'apartin de les seves lluites caïnites impròpies del poble que pretenen liderar. Sento enveja de la unitat del poble francès enfront de la indignitat que aquí mostrem", criticava.

"El meu germà va morir assassinat per una barbàrie contrària a tot en què ell creia. Si cal millorar les condicions de tots els que ens defensen, que es faci per una vegada mostrant la unitat d'un poble, tots junts en una decisió única de combatre la desraó, i assegurar les nostres llibertats i drets davant dels qui ens les volen arrabassar, però ara, si us plau, deixin això fora dels seus debats oportunistes", manifestava.

El germà del subinspector assenyalava que "ningú va obligar Jorge a abordar aquesta missió, i mai ningú l'haurà sentit queixar-se del seu equipament ni per les condicions de l'ambaixada, per exemple". "Ell tenia una missió, i no dubtava a exercir-la fins al final, perquè l'amor a la seva feina i la seva professió no li permetria fer-ho. Estic segur que només se n'haurà anat amb un retret, i és el de no poder haver donat tots els seus òrgans per salvar més vides, ja que aquesta era la seva voluntat, i les circumstàncies de la seva mort no ho han fet possible", puntualitzava.

A través de la carta, García Tudela també concretava que "d'aquí una setmana ningú se'n recordarà, d'en Jorge, als mitjans, ni els polítics en els seus mítings, però el seu llegat queda en l'exemple que ens va donar a tots els que vam tenir la sort d'estimar-lo i admirar-lo". "Ho va donar tot per tots, mai es va guardar res per a ell. Ara només espero i confio que el seu país li torni almenys una part d'aquest esforç ocupant-se de la seva vídua i fills", finalitzava.