El secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va apuntar que seran «amb preferència» les autoritats fiscals i judicials de l'Afganistan les que hauran de dur a terme la investigació de l'atac terrorista a l'ambaixada espanyola a Kabul de divendres passat. «No hi ha cap dada nova a donar sobre la investigació de l'atac a l'ambaixada espanyola a Kabul», va assenyalar, tot afegint que, «de moment, l'Audiència Nacional ha iniciat aquestes investigacions, però lògicament seran amb preferència les autoritats fiscals i judicials de l'Afganistan les que han de dur a terme les mateixes». Martínez va retre homenatge als dos agents del Cos Nacional de Policia morts en l'atac i «als que per la seva actuació en aquella circumstància van protegir els altres, és a dir, als policies d'aquest destacament que han sobreviscut i que van ser veritables herois per protegir els seus companys i la resta del personal de l'ambaixada». efe/Ddg madrid

El secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va assegurar que, després d'analitzar la situació després dels atemptats de Kabul en què van morir dos policies espanyols, no s'ha considerat necessari elevar el nivell d'alerta antiterrorista al nivell 5, el màxim possible. «Un nivell 5 seria excessiu, perquè implica un atemptat imminent i ara mateix no ens trobem en aquesta situació, el nivell 4 és l'alerta real actual», va explicar Martínez.

Espanya roman en nivell 4 d'alerta des dels atemptats de Tunísia, Kuwait i França del mes de juny i va reforçar algunes mesures de seguretat després dels atacs de París del passat 13 de novembre.

El secretari d'Estat de Seguretat va destacar el perill de l'aparell propagandístic de l'Estat Islàmic, tot afegint que «mai cap organització terrorista havia tingut un aparell de comunicació tan eficaç».

Martínez va destacar el pacte antigihadista a què s'ha arribat com el «major valor» en la lluita antiterrorista de la legislatura, i va remarcar la importància de la unitat política per fer front a aquesta amenaça. En aquest sentit, va explicar que «encara queda molt per fer, sobretot en matèria de prevenció i serveis d'informació i intel·ligència».

Els màxims dirigents del PP, el PSOE, Ciutadans, Podem i UPyD van assistir al funeral dels dos agents assassinats pels talibans a l'ambaixada espanyola a Kabul, una emotiva cerimònia religiosa que va tenir lloc al complex policial de Canillas i va ser presidida pels Reis.

Felip i Letizia van expressar el seu condol i solidaritat als familiars de les víctimes, entre ells dos nens, tot just arribar a la plaça de les Províncies del recinte, habilitada per al funeral, on el Rei va imposar sengles Medalles d'Or al Mèrit Policial als morts, que, després de la missa, va lliurar a les seves famílies el president del Govern, Mariano Rajoy.

Nombrosos dirigents polítics

Entre els dirigents polítics que van acudir al funeral, oficiat per l'arquebisbe castrense, Juan del Río, hi havia el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el de Podem, Pablo Iglesias, acompanyat per l'exJemad Julio Rodríguez, candidat del seu partit; el president de Ciutadans, Albert Rivera, i l'aspirant d'UPyD a la presidència del Govern, Andrés Herzog.

Al costat de Rajoy, el ministre d'Interior, Jorge Fernández Diaz, i el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, representaven el Govern en aquesta cerimònia fúnebre, en què van estar presents l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, la defensora del Poble, Soledad Becerril , i els presidents autonòmics Cristina Cifuentes (Comunitat de Madrid) i Juan Vicente Herrera (Castella i Lleó).

Vuit agents van portar cadascun dels fèretres amb els cossos dels agents assassinats, Isidre Gabino San Martín Hernández i Jorge García Tudela, fins al seu lloc davant l'altar, on van romandre durant la missa coberts per banderes d'Espanya, sobre les quals reposaven les condecoracions i les gorres policials de les víctimes.

En l'homilia, l'arquebisbe castrense va fer una crida a combatre el terrorisme gihadista, que va definir com «una blasfèmia contra Déu i la dignitat de les persones» i «un mal diabòlic», que fa mal en primer lloc «a les seves pròpies creences» i que estén «la mort indiscriminada entre els innocents».

El millor homenatge que es pot fer als policies morts és que els espanyols segueixin units davant de les «múltiples cares del terrorisme internacional», va destacar Del Río, que va tenir un emocionat record per als dos agents «vilment assassinats», dos servidors públics i «homes de bé», «espanyols valents del Cos Nacional de Policia», les famílies dels quals desitjaven el seu retorn; uns «herois» que «van buscar la pau» i «van trobar la guerra».