El ministre belga de Justícia, Koen Geens, va admetre que el principal sospitós dels atemptats de París amb ordre de crida i cerca, Salah Abdeslam, podria haver estat en un habitatge a Molenbeek dos dies després dels atacs, tot i que la policia no va intervenir per ser de nit. Adbeslam, que va participar presumptament en els atemptats que van causar el 13 de novembre com a mínim 130 morts i 350 ferits a París, estava dos dies més tard al districte de Brussel·les de Molenbeek, segons va reconèixer Geens.

El ministre va revelar que la posició d'Abdeslam era coneguda pels serveis d'informació a la nit del diumenge 15. En canvi, la policia no va poder intervenir de matinada per no infringir la llei de 1967 que prohibeix a Bèlgica les detencions entre les nou de la nit i les cinc del matí. Hi ha excepcions únicament en cas de «delicte flagrant» o d'«incendi», però no en casos relacionats amb terrorisme.

Per poder intervenir en aquest horari en el marc d'investigacions terroristes caldria canviar el codi penal belga, de manera que es poguessin autoritzar arrestos les 24 hores del dia per infraccions terroristes. Aquesta modificació és una de les divuit propostes que el primer ministre belga, Charles Michel, va plantejar després dels atemptats de París per combatre el terrorisme de manera més efectiva.

La Policia va intervenir finalment dilluns 16 de novembre cap a les cinc de la tarda, després d'haver obtingut un mandat judicial, fet que podria haver donat temps a Abdeslam a fugir del lloc, si realment hi era.

Dos arrestats a Viena

Paral·lelament, les autoritats austríaques van arrestar dues persones sospitoses d'estar vinculades amb els atemptats gihadistes del 13 de novembre a París. «Estan a la presó preventiva», va explicar un portaveu de la Fiscalia a l'agència de notícies austríaques APA, després de confirmar que el cap de setmana van ser detingudes sota la sospita de «participació en una organització terrorista» dues persones arribades a Àustria des del Próxim Orient.

Tots dos estaven en un centre d'acollida per a refugiats a l'estat federat de Salzburg, fronterer amb la Baviera alemanya. «En la investigació en curs s'estudien indicis d'una possible relació amb els atemptats de París», va revelar el portaveu, que va afegir que s'ha decretat el secret de sumari.

La televisió pública ORF va parlar dels sospitosos com a ciutadans «francesos», va afirmar que la detenció va tenir lloc després que les autoritats austríaques rebessin un avís des de França, i va assegurar que la policia i la fiscalia «s'estan prenent molt seriosament» el cas.

L'organització Human Rights Watch (HRW), que va identificar algunes víctimes de tortures apresons sirianes, denunciades per un fotògraf desertor, va publicar un informe que aporta noves proves de l'autenticitat de les seves instantànies. L'ONG ha informat que ha entrevistat 33 parents i amics de 27 morts per tortures, així com 37 antics presos que van ser testimonis d'aquests abusos i quatre dissidents que van treballar a presons governamentals i hospitals militars. Aquests testimonis corroboren un document difós al gener de 2014 per un bufet d'advocats britànic que denunciava la matança i tortures sistemàtiques a uns 11.000 presoners en centres de detenció del règim sirià.