Els líders i representants d'onze països membres de la Unió Europea (UE) i d'Ankara, així com de les institucions comunitàries, es van reunir per parlar del trasllat voluntari de refugiats sirians des de Turquia a Europa. Àustria va organitzar aquesta trobada, la segona que se celebra dels anomenats països «disposats» a acollir refugiats des de Turquia. A la taula es van asseure el canceller federal del país amfitrió, Werner Faymann; la cancellera alemanya, Angela Merkel; els primers ministres de Bèlgica, Charles Michel; d'Holanda, Mark Rutte; de Luxemburg, Xavier Bettel; de Portugal, António Costa; de Grècia, Alexis Tsipras; d'Eslovènia, Miro Cerar; de Suècia, Stefan Löfven; i de Finlàndia, Juha Sipilä. També va acudir França, encara que no representada pel seu president, François Hollande, i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu. De la part de la Comissió Europea (CE), van participar a la reunió Jean-Claude Juncker, i el seu vicepresident primer, Frans Timmermans, i de la del Parlament Europeu (PE), el president, Martin Schulz. efe/Ddg brussel·les
El primer ministre britànic, David Cameron, va demanar que el Consell Europeu permeti obtenir «progressos reals» sobre les quatre reclamacions britàniques per continuar sent membre de la Unió Europea (UE). Cameron va arribar a Brussel·les fresc, preparat i disposat a «batallar dur pel Regne Unit durant la nit». El líder tory es va mostrar confiat i optimista i va pronosticar que Londres «aconseguirà un bon acord» sobre les qüestions claus que necessita per fer campanya a favor de la permanència en el futur referèndum sobre la sortida del país de la UE.
«No estem demanant un acord aquesta nit, però sí un impuls real perquè puguem arribar a un acord», va explicar a la seva arribada a la cimera de líders. Cameron va recordar que el referèndum britànic de pertinença al club comunitari es farà abans de finals de 2017, i va avançar que està disposat a lluitar dur pel Regne Unit. «Espero que aconseguim un bon acord», va afegir.
Els quatre pilars de la proposta britànica inclouen assumptes com el mercat únic, la immigració dels ciutadans comunitaris, la competitivitat i la integració europea. Entre aquestes reclamacions hi ha la petició que els ciutadans d'altres països de la UE que arribin al Regne Unit hagin de viure-hi i pagar impostos durant quatre anys abans de poder optar a beneficis en el treball o a un habitatge social.
Per part seva, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va insistir que algunes de les pretensions de reformes del Regne Unit són «inacceptables», encara que va confiar que a la cimera de líders es puguin establir les bases per arribar a un acord amb Londres al febrer. «Les consultes amb els estats membres van mostrar bona voluntat de totes les parts implicades, però no canvia el fet que algunes parts de les propostes britàniques semblen inacceptables», va defensar Tusk.
El president del Consell Europeu va afirmar, però, que «si el primer ministre britànic persuadeix els líders que podem treballar junts per trobar solucions sobre els quatre pilars, llavors tindrem una veritable oportunitat d'aconseguir un acord al febrer».
Proposta «controvertida»
Sobre la crisi de refugiats i de la proposta de la Comissió Europea (CE) de crear un cos de guàrdies fronterers, Tusk va reconèixer que es tracta de la proposta «més controvertida» de les que va presentar Brussel·les el passat 15 de desembre. «La protecció de les fronteres és i hauria de ser en primer lloc del domini dels Estats membres, per això hem d'analitzar la proposta més controvertida sobre un cos europeu de guàrdies fronterers que puguin entrar en el territori d'un estat sobirà», va assenyalar.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va afirmar a la seva arribada al Consell Europeu que els líders tindrien una conversa «franca» sobre els plantejaments de Cameron, on Berlín reiterarà que voldria mantenir el Regne Unit dins del club comunitari, però només si accepta alguns principis bàsics.
«Nosaltres voldríem mantenir el Regne Unit a la UE, però al mateix temps, els fonaments bàsics, com la no discriminació i la llibertat de moviment, no els volem restringir», va insistir.
