El primer ministre britànic, David Cameron, confia a poder convocar el referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea (UE) el proper estiu. En declaracions després de la reunió amb els líders europeus a Brussel·les, Cameron va anticipar que el 2016 serà l'any en què hi haurà «un canvi vital i fonamental en la relació del Regne Unit amb la UE» i en el qual els britànics podran votar. El líder conservador espera tancar les negociacions sobre el nou estatut del Regne Unit al febrer, per convocar tot seguit el referèndum en una campanya llampec de 100 dies. La consulta podria celebrar-se el 16 de juny, encara que aquell dia és el partit d'Anglaterra contra Gal·les a l'Eurocopa.
Els assessors li han recomanat al líder conservador que s'anticipi en qualsevol cas a la previsible onada d'immigrants que sacsejarà les fronteres de la UE el proper estiu i que causaria greus problemes a la campanya a favor de la permanència. Endarrerir la consulta a la tardor o retardar-la fins al 2017, com era la intenció inicial de Cameron, pot perjudicar encara més la seva ambició de romandre en una Unió Europea «reformada», com va reiterar ahir.
«Hem fet un bon progrés i hem avançat en les reformes que he proposat», va dir Cameron, treient importància a l'oposició als seus plans per retirar l'assistència social als immigrants de la UE durant els seus quatre primers anys al Regne Unit. «La negociació serà dura», va anticipar, «però penso que el 2016 serà finalment l'any en què els britànics puguin expressar les seves preocupacions sobre la nostra pertinença a la UE».
El president del Govern, Mariano Rajoy, va afirmar que Espanya és fermament partidària que el Regne Unit romangui a la UE i que serà «constructiva» en aquest assumpte, i va proposar estudiar conjuntament la millor forma de donar resposta a les «inquietuds» d'aquest país.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre italià, Mateo Renzi, van deixar clar el seu desacord respecte la manera i la velocitat amb què s'ha de continuar la integració dels països que comparteixen l'euro durant la cimera de líders europeus que es va celebrar a Brussel·les.
Merkel i Renzi van mostrar davant els seus col·legues la seva falta de sintonia i entesa respecte els següents passos a fer en la construcció de la coneguda com la Unió Bancària, un projecte posat en marxaper combatre la crisi econòmica i financera que va colpejar amb duresa a la eurozona.
La cancellera alemanya va repetir les línies ja defensades pel seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, a nivell ministerial: Alemanya no donarà suport a la creació d'un sistema de garantia de dipòsits europea abans que es redueixin els riscos financers.
La conservadora Merkel va transmetre que «Alemanya no està completament en contra d'un esquema de garantia de dipòsits, sinó que ha posat èmfasi que cal establir una seqüència de passos endavant i reduir primer riscos dels sistemes bancaris», van explicar fonts diplomàtiques.
Petició d'ajuda a Espanya
El president de França, François Hollande, va celebrar la solidaritat que els Estats membres han mostrat fins ara amb França en la seva lluita contra l'Estat Islàmic (EI) després dels atemptat de París del 13-N, i va confiar que Espanya aclareixi aviat si se sumarà a aquest moviment després de les eleccions. Va explicar que un mes després de la seva crida de solidaritat als països de la UE han respost, entre d'altres, Regne Unit, Alemanya, Suècia, Bèlgica, Dinamarca, Holanda i Itàlia.
