Els conflictes i la pobresa han forçat més d'un milió de refugiats a fugir a Europa aquest any. És necessari recordar, però, que en aquests dificils desplaçaments moltes persones han mort en l'intent. És el cas de les onze persones que van morir ahir en el naufragi d'una barca en la qual una vintena de refugiats intentava viatjar de les costes turques a la illa grega de Samos. Una patrulla de la guarda costanera turca va descobrir l'embarcació que s'enfonsava i va aconseguir rescatar a set supervivents, a més de recuperar onze cadàvers, entre ells tres nens.
El naufragi va tenir lloc a una desena de quilòmetres al nord de Kusadasi, un famós port de iots turc a la província d'Aydin. No s'ha aclarit la nacionalitat dels refugiats, encara que la gran majoria dels qui intenten traslladar-se des de Turquia a les illes gregues són sirians, amb grups menors d'iraquians i afganesos.
Turquia alberga a uns 2,2 milions de sirians, dels quals 200.000 viuen en campaments governamentals, així com a 45.000 afganesos, 100.000 iraquians i 14.000 iranians, que són o bé sol·licitants d'asil o de refugi, segons dades de l'ACNUR, l'agència de refugiats de les Nacions Unides.
Refugiats a Europa
Més d'un milió de refugiats i immigrants han arribat aquest any a Europa, dels quals almenys 972.000 ho van fer travessant el Mediterrani i uns 34.000 per via terrestre des de Turquia, passant per Bulgària i Grècia. «La persecució, el conflicte i la pobresa han forçat un milió de persones a fugir a Europa el 2015, un fet sense precedents», va informar ahir l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
Aquesta xifra suposa el major nombre de desplaçats per guerres que s'ha vist a Europa central i occidental des de la dècada dels noranta, quan diversos conflictes van esclatar en l'antiga Iugoslàvia.
Les dades consolidades fins a aquest últim mes de l'any confirmen que una de cada dues persones que ha aconseguit creuar el Mediterrani prové de Síria, on la guerra civil que va començar al març de 2011 ha causat més d'un quart de milió de morts i ha obligat a desplaçar-se a gairebé la meitat de tota la població del país. Els afganesos constitueixen el 20% de refugiats que han arribat a Europa i els iraquians el 7%.
Afganistan ha estat escenari en els últims mesos d'importants avanços en el terreny militar dels talibans, malgrat la intervenció d'una coalició militar liderada pels Estats Units en suport de les forces governamentals. Iraq viu un conflicte des de fa més d'una dècada, però la situació es va agreujar aquest any amb el control que va guanyar el grup terrorista Estat Islàmic d'un extens territori d'aquest país adjacent amb Síria.
En la valoració d'aquestes dades, el director general de l'OIM, Lacy Swing, va exposar que més enllà de la xifra d'un milió d'arribades, cal recordar que en aquestes difícils travessies prop de 4.000 persones han mort aquest any.
Va demanar que lluny de rebutjar-los, els esforços es dirigeixin al fet que la migració sigui «legal i segura tant pels que arriben, com pels països que es convertiran en les seves noves llars».
Les arribades pel Mediterrani des del nord d'Àfrica a Itàlia han caigut al llarg del 2015, després de ser durant molts anys la ruta més utilitzada per a la migració irregular. Per aquest camí han arribat 150.000 persones des del gener, enfront de les 170.000 al 2014, va precisar l'OIM. La gran majoria de refugiats -uns 800.000- arriben a les illes gregues des de Turquia, molts dels quals opten per aquesta ruta després d'esvair-se les esperances d'una fi propera de la guerra que els permeti tornar al seu país.
Guàrdia a la frontera
Per l'altra banda, la Comissió Europea (CE) va defensar ahir que la creació d'un cos europeu de guàrdies frontereres garantirà una millor gestió de la migració, i va demanar al Parlament Europeu i als Estats membres «que estudiïn i aprovin amb celeritat» les propostes de l'Executiu comunitari.
La CE va presentar a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior del Parlament Europeu (PE) el seu informe bianual sobre el funcionament de l'espai europeu sense fronteres Schengen, que revela «la necessitat de garantir una gestió més eficient de la migració», va dir el cap d'unitat de la Direcció general d'Interior de la Comissió, Jan de Ceuster.
«Schengen està malalt però no té una malaltia incurable. Els instruments han de ser aplicats correctament. No podem tancar els ulls al problema», va afirmar.
La CE va afegir que al 2015 s'han registrat més d'un milió d'entrades il·legals a la Unió Europea (UE), una xifra «molt superior» al nombre total d'encreuaments irregulars en tot el període de 2009 a 2014. Davant d'això, la CE defensa que una nova ?guàrdia europea garantirà millor la gestió de la migració.
