Està Mariano Rajoy disposat a renunciar a presidir un nou Govern del PP? El que resultava impensable en plena campanya electoral acabarà sobre la taula com a possible solució al bloqueig institucional que llancen les urnes. El PSOE és l'únic partit que està en condicions de trencar la l'embolic de tantes línies vermelles traçades aquests dies. La pregunta és a canvi de què. I el cap de Rajoy resulta un trofeu amb el qual ni tan sols somiaven abans del recompte de vots.

El pitjor resultat històric dels socialistes en unes eleccions generals els ha col·locat, per paradoxal que sembli, en una situació molt còmoda. Només entorn d'ells es pot vertebrar l'oposició de l'esquerra, que ara està en condicions de llimar les arestes d'algunes de les lleis més contestades en els últims anys, sigui la reforma laboral o la llei educativa, objectius prioritaris per al PSOE, segons l'escoltat en la campanya.

La pràctica impossibilitat d'articular una opció de Govern des d'aquesta mateixa esquerra allibera els socialistes de la pressió de fer un pas al capdavant si Rajoy fracassés en el seu legítim primer intent de ser president. Aquest alliberament inclou eludir incòmodes situacions derivades de la cerca del suport estable de Podem, un peatge que sectors del partit no estan disposats a pagar, com ja va quedar en evidència. La combinació desquiciada d'afinitats i odis que regeix les relacions entre ambdues formacions té el seu llit natural en un combinat d'oposició que pot donar bons rèdits a l'esquerra, sense necessitat que les seves dues forces principals es desgastin en la fricció entre elles. I, malgrat els trastorns digestius que pugui ocasionar, potser als socialistes els senta bé la dieta de reforç ideològic que els imposa la puixança de Podem.

Ciutadans es va posar dilluns el vestit institucional per sumar-se al PP i demanar al PSOE que s'abstingui en la investidura. Els socialistes deixen clar que votaran en contra que Rajoy torni a ser president, postura coherent amb les recriminacions de Sánchez al debat que van mantenir fa poc més d'una setmana. Malgrat això, resulta probable que, davant l'amenaça de repetir eleccions, els socialistes mostrin la seva disposició a abstenir-se per deixar pas a un Govern del PP presidit per algú que no sigui Rajoy. Salvarien així la responsabilitat institucional que se li suposa a qui vol seguir veient-se com a alternativa de Govern i l'exigència de canvi que, segons la seva lectura, es desprèn dels resultats de les urnes.

La sortida afavoriria fins i tot a Ciutadans, que quedaria en disposició d'arribar a acords estables amb un PP renovat. I fins i tot els propis populars veurien atenuat l'enrogiment al moment en què comenci el judici al seu antic tresorer.

Una cosa insòlita en la nostra democràcia, que el guanyador de les eleccions no encapçali un Govern del seu propi partit, pot resultar la sortida perquè aquesta legislatura comenci i arribi més enllà del seu equador.