C costa decidir com ha de dirigir-se el Rei a un país sense Govern. L'equanimitat d'«apreciar els nostres encerts i els nostres errors» és un trampolí recomanable, que l'allunya del Govern en funcions.?La història d'Espanya no ha estat triomfal, ha estat compartida. En apel·lar dues vegades a l'«entesa», Felip VI juga amb la polisèmia del concepte. En la ressaca electoral s'entendrà com a cerca d'acords, però la seva principal accepció apel·la a la capacitat de comparar, jutjar i deduir davant situacions enrevessades. En un exercici d'autoreferència cervantina, recorda que està parlant «des del?Palau Reial, on la Corona celebra actes d'Estat». Només el futur decidirà si la dramàtica escenificació es correspon amb el discurs més important del seu regnat, una bona notícia perquè implicaria que la situació s'ha tranquil·lizat.

«Pluralitat» és el tòpic infeliç que arruïna qualsevol discurs. Només es pot disculpar quan documenta que aquesta virtut ha estat «expressada a les urnes». Especialment perquè la llarga trajectòria espanyola encara autoritza a sorprendre's que un sobirà assenyali les Corts com a «dipositàries de la sobirania nacional». Encara que sigui per obediència deguda, Felip VI?revalida les eleccions del 20-D amb més energia que els poderosos col·lectius que ja somien repetir-les.

«La fortalesa d'Espanya està en nosaltres mateixos». L'arriscada personalització de la nació sintonitza amb el Rei que fa un any va sorprendre amb un estil atrevit, al qual desgraciadament ha renunciat al llarg de 2015. Només la història acredita la conveniència d'una iniciativa, però el Rei que ens creu millors «del que a vegades pensem» ha optat per una empatia indetectable en els actuals governants. Aquesta «crossa» és més Podem que vella política. El Rei té tant dret a equivocar-se com la resta de ciutadans. Ara bé, és Rajoy el polític apropiat per a un discurs que pretén «un compromís ètic», o queda el president retratat en l'aforisme que «ningú espera qui només mira cap a enrere»? El conservadorisme té motius per estar més satisfet amb Albert Rivera que amb Felip VI.