La seqüència de les grans crisis s'ha complert a Espanya: la crisi financera va conduir a l'econòmica, l'econòmica va il·luminar la social i la social ha obert pas a una crisi política. Totes elles, es diu des de l'esquerra, tenen a veure amb la subordinació del poder polític al poder econòmic i el menypreu que, amb diferents manifestacions (el capitalisme de casino, la mala regulació, la corrupció, la desigualtat...), això ha generat en la democràcia. Mario Soares, expresident socialista de la República de Portugal, ho va definir com una "teologització del mercat que li va permetre desenvolupar-se, en aquests anys de globalització descontrolada, sense regles ètiques ni la menor preocupació social".

Què opina el mercat després del resultat del 20-D? Les xifres de la Borsa no són d'alarma aquests dies. El 21 de desembre, l'Ibex 35 va caure un 3,6%, gairebé el mateix que quan el 2011 Mariano Rajoy va aconseguir majoria absoluta. I el comportament de la prima de risc, amb una pujada de 9 punts, no pot deslligar-se del narcòtic que subministra la mànega monetària del Banc Central Europeu (BCE) al mercat de deute. Algunes opinions recollides en l'àmbit financer precisen més: el sector no albira més que les opcions d'un acord entre el PP i el PSOE o noves eleccions.

Malgrat la negativa formulada per Pedro Sánchez a facilitar la investidura de Rajoy, el mercat augura pressions internes i externes (d'Europa) sobre els socialistes, encara que el Financial Times, far periodístic dels inversors, ha assenyalat el perill que corre el PSOE: ser reduït a les urnes com li va passar al Pasok grec el 2014, després d'haverdonat suport a un govern de la dreta hel·lena des de 2012.

La incògnita política espanyola recorda, d'alguna manera, la Grècia de 2014. Fa ara un any, la dreta de Nova Democràcia no aconseguia la investidura del seu candidat i el país anava a unes noves eleccions que va guanyar la Syriza d'Alexis Tsipras. Després va venir el pols antiausteritat amb la zona euro, un referèndum i un rescat. Els grecs van tornar a votar al setembre per Syriza, que ara pilota la nova tanda de polítiques d'austeritat a canvi d'assistència financera.

Aquests dies, el ministre grec d'Economia, Euclides Tsakalotos, de formació marxista, es lamentava d'haver d'aplicar "polítiques neoliberals que no m'agraden". Com respondria un ministre de Podem? El Wall Street Journal, un altre far del mercat, ha remarcat que "Espanya no és Grècia" i que cap dels principals partits pretén repudiar el pagament del deute. Inclòs Podem, que va moderar el seu discurs camí del 20-D.