L'allau d'emigrants cubans arribats a Amèrica Central en el seu trànsit cap als EUA ha deixat al descobert les debilitats de la integració regional i la impressió a l'istme que hi ha una migració de primera classe, la dels illencs, i una altra de segona, la centreamericana. El fet que els cubans que toquin territori nord-americà puguin quedar-se legalment en aquest país gràcies a l'anomenada Llei d'Ajust Cubà, vigent des de 1966, contrasta amb la realitat dels milers de guatemalencs, hondurenys i salvadorencs que surten cada mes rumb als EUA enmig de la incertesa sobre si arribaran i, si ho aconsegueixen, si podran romandre en aquest país i quant de temps.
Aquesta situació ha quedat evidenciada, i ha estat fins i tot reclamada, amb l'arribada de més de 8.000 immigrants cubans a Costa Rica, d'on no poden sortir des que el passat 15 de novembre Nicaragua tanqués la frontera al·legant raons de seguretat.
El fenomen es vincula al desglaç entre Washington i l'Havana, que van iniciar fa poc més d'un any un històric acostament, el que fa pensar que més aviat que tard serà derogada la política de "peus secs/ peus mullats" que beneficia els emigrants illencs.
La decisió de Managua de tancar el pas als cubans ha desencadenat una crisi humanitària a Costa Rica, com ha explicat el Govern costa-riqueny, i una altra política a l'istme, a causa de les diferències sorgides en el Sistema de la Integració Centreamericana (SICA) per solucionar la situació.
De fet, el president de Costa Rica, Luis Guillermo Solís, va suspendre el passat dia 18 la participació del seu país en la taula política del SICA al·legant la seva decepció i frustració per la posició de Guatemala i Belize, que tenen frontera terrestre amb Mèxic, d' impedir el pas immediat i fluid dels illencs cap al nord.
"La petita crisi dels emigrants cubans ha destapat diverses coses: sensibilitats centreamericanes i les debilitats del SICA com a sistema d'integració", va dir dimecres l'exambaixador de Panamà a Mèxic i Belize Nils Castro.
La situació sembla haver-se solucionat, almenys parcialment, amb l'acord assolit dilluns a Guatemala pels països del SICA i Mèxic per realitzar al gener un primer "trasllat humanitari" de cubans encallats a Costa Rica cap a El Salvador, via aèria, des d'on seguiran per terra cap a Mèxic.
Panamà va explicar que negocia amb els seus veïns perquè els 1.000 cubans encallats en el seu territori també puguin seguir per alguna ruta el seu camí cap al "somni americà".
"Hi ha com a mínim un tractament desigual: hi ha migrants de primera classe i de segona classe", va afirmar Castro en comparar la situació de l'emigració cubana i la centreamericana. Gràcies a la política nord-americana de "peus secs/peus mullats", els cubans "van amb la benedicció divina que ningú posa en dubte que sí podran entrar i establir-se als EUA", va argumentar Castro.
Però els centreamericans, especialment els guatemalencs, salvadorencs i hondurenys, "van al seu risc", amb la incertesa de "si podran creuar la frontera, i si la creuen, si podan quedar-se" als EUA, va destacar el diplomàtic panameny.
L'economia d'aquests tres països centreamericans, fuetejats per una elevada pobresa i violència vinculada a les bandes i el narcotràfic, depèn en gran mesura de les remeses enviades des dels EUA. Aquest context explica la clara posició de Guatemala, el president de la qual, Alejandro Maldonado, va demanar el passat dia 22 suspendre la Llei d'Ajust Cubà, que beneficia uns pocs, o, si no, ampliar-la "per a tots".
El Govern de Guatemala "va expressar un sentiment generalitzat a Centreamèrica. Tots els migrants centreamericans són tractats amb extremada duresa a Mèxic i també als EUA", va opinar Nils.
Va argumentar que la xifra de més de 9.000 cubans encallats ara a Costa Rica i Panamà "es mínima" davant del número de deportats guatemalencs, hondurenys i salvadorencs des de Mèxic i els EUA.
Deportacions massives
Fins a la primera setmana de desembre, uns 65.749 hondurenys indocumentats van ser deportats des de Mèxic i els Estats Units, segons dades del Govern d'Hondures, mentre que Guatemala va xifrar en un mínim de 92.284 els nacionals deportats d'ambdós països entre gener i novembre passats.
"En els últims anys, Mèxic està deportant amb severitat els migrants centreamericans. L'any fiscal que acaba, Mèxic ha deportat més centreamericans que els EUA", va afirmar.
Per part seva, l'exambaixador de Panamà davant l'Organització d'Estats Americans, Guillermo Cochez, va assenyalar que el problema dels emigrants cubans seguirà i "ha de ser atès a nivell de Nacions Unides". "Crec que les autoritats de l'Amèrica Central i de Nacions Unides han de cooperar en aquest assumpte", va dir Cochez, que va aplaudir la política de Panamà de permetre el trànsit dels cubans pel seu territori.
