La decisió d'alguns barons del PSOE, com l'andalusa Susana Díaz, de rebutjar la proposta del secretari general, Pedro Sánchez, de retardar el congrés socialista ha revifat el debat sobre el seu lideratge al capdavant del partit i ha dividit en dos parts les federacions. La discussió sobre la data del congrés, suscitada a causa del mal resultat de les eleccions generals, ha submergit el PSOE en la pitjor crisi des que Sánchez va agafar les regnes del partit al juliol de 2014 després de guanyar les primàries a Eduardo Madina.

El pols entre Sánchez i Díaz ha agreujat un enfrontament entre dos bàndols que està deteriorant la cohesió del partit. "Ja no es tracta de qui guanyarà la guerra, sinó que el que la guanyi, no trobarà res", augura un membre de l'Executiva per descriure l'abisme al que s'acosta el PSOE.

El bloc que reclama obertament la celebració del congrés a finals de febrer o principis de març l'integren Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa i Canàries. Encara que no ho va exposar davant del Comitè Federal del passat 28 de desembre, Díaz va deixar clar davant els mitjans que el conclave, en el qual es reelegeix el secretari general, ha de celebrar-se quan "marquen els estatuts", i l'últim de caràcter ordinari va ser el febrer de 2012, ja que el de 2014 va ser extraordinari.

Des de l'entorn de Díaz es nega que estigui preparant el seu salt a Madrid per desbancar Sánchez. No obstant això, el seu moviment s'interpreta com un gest perquè el PSOE, a més de líder, canviï de candidat en cas que hi hagi unes eleccions anticipades, el que alguns barons donen gairebé per segur donada la dificultat de poder entaular un pacte de govern amb Podem, segons analitzen diversos membres de l'Executiva Federal.

El president asturià, Javier Fernández, un dels referents morals del PSOE, també ha plantat cara a Sánchez i veu necessari no postergar un congrés que considera necessari per rearmar al partit.

Castella-la Manxa es va situar en la mateixa línia durant el Comitè Federal, si bé el seu president, Emiliano García-Page, a qui es considera alineat del costat de Díaz, s'ha limitat per ara a sol·licitar una nova reunió del màxim òrgan del partit per decidir la data del congrés.

En el cas de la Comunitat Valenciana, el seu president, Ximo Puig, va defensar dilluns que el conclave tingui lloc "en el temps que li toca". Dimecres va precisar la seva postura, en veure raonable que fos a la primavera, encara que poc després va matisar que "març és primavera", el que suposaria acostar-se de nou a la tesi d'Andalusia i Astúries.

En un grup intermedi se situen Extremadura i Aragó, dues federacions clau que poden inclinar la balança del costat de Sánchez o el de Díaz. El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, té "dubtes" sobre quan és més convenient celebrar el congrés i es limita a assenyalar que "entre febrer i maig hi ha termes mitjans", i alhora que pensa que si hi ha nous comicis no aprecia motiu perquè Sánchez no torni a ser candidat.

A Aragó, el seu president, Javier Lambán, que fins ara havia mostrat sempre lleialtat a Sánchez, ha virat la seva posició i ara veu en Díaz la persona que pot redreçar el rumb del partit.

Amb la postura crítica de la diputada Susana Sumelzo, integrant de la direcció federal, el PSOE aragonès demana ser "respectuosos amb els temps" a l'hora de convocar el congrés, encara que admet que s'està davant d'una situació "excepcional" i que és el Comitè Federal el que ha d'estudiar si es busca una data diferent.

Les federacions de Sánchez

Les federacions que estan del costat de Sánchez són més nombroses, tot i que amb menys pes orgànic. Els barons de Catalunya, Madrid, País Basc, Galícia, Balears, Castella i Lleó, Múrcia i La Rioja mostren fidelitat a Sánchez i veuen justificat posposar el congrés. A més, recorden, davant un possible intent de moure-li la cadira, que al secretari general ja no el trien els aparells, sinó els militants en primàries. "No és una decisió que prenguin entre set o vuit", va recordar aquesta setmana el líder del PSC, Miquel Iceta.

A Madrid, però, el partit està dividit en dues parts i l'exsecretari del PSOE-M Tomás Gómez ha encapçalat una rebel·lió per convocar el congrés en termini i intentar una revenja contra Sánchez perquè sigui substituït. Al sector crític també han agafat força veus que demanen ja el congrés com Eduardo Madina o el corrent Esquerra Socialista.