El líder de Podem, Pablo Iglesias, no només no va reununciar ahir a la seva defensa d'un referèndum a Catalunya -com li demana el PSOE-, sinó que va optar per aprofundir en la divisió interna que viuen els socialistes, en estendre la mà als "sectors assenyats" d'aquest partit i animar-los a rebel·lar-se contra l'andalusa Susana Díaz.A aquests sectors del PSOE, "que entenen que la unitat d'Espanya s'ha de guanyar per vies assenyades, no per la imposició ni la malaptesa de la via immobilista", va dirigir Iglesias bona part del seu discurs, amb crides expresses al fet que "diguin clarament si permetran que governi Rajoy o volen dialogar sense unes línies vermelles que ens deixen sense interlocutors".

La d'ahir va ser una intervenció de més d'una hora, en la qual Iglesias, vestit amb corbata, va analitzar els resultats del 20D i va marcar el full de ruta i la política d'aliances de Podem davant la cúpula del partit i els líders territorials que formen el Consell Ciutadà.

Sense pronunciar en el seu discurs de més d'una hora el nom de Pedro Sánchez, sí va esmentar repetidament els de Susana Díaz, Emiliano García-Page i Guillermo Fernández-Vaga, els tres barons socialistes que, segons ell, volen portar al PSOE a una "gran coalició" de govern amb el PP i Ciutadans. "Hi ha dos PSOE, el que està amb el PP i el que vol avançar", va remarcar, per a continuació estendre la mà als segons per "explorar la possibilitat que el PP no governi".

Tres possibles escenaris

En el seu informe polític, Iglesias va dibuixar tres escenaris després del 20D; el primer d'ells, el de la "gran coalició" PP-PSOE-Ciutadans, amb diferents modalitats: que els tres estiguin activament en aquesta coalició o que el PSOE permeti un govern del PP "per passiva" És a dir, "abstenint-se en la investidura, amb un canvi de líder i buscant sort en unes noves eleccions en un any". Segons Iglesias, aquest és l'escenari preferit per Merkel, per les empreses de l'Ibex35 i per cap de l'Estat i que, si Artur Mes fos investit amb el "suport mínim" de la CUP, això "podria crear més incentius en el PSOE per sumar-se a la gran coalició de la restauració i l'immobilisme".

El segon escenari que va plantejar és el d'un "govern alternatiu al PP", el qual implica el "l'abandonament de posicions immobilistes" per part del PSOE i donar prioritat a les qüestions "d'emergència social".

El tercer escenari que contempla Iglesias és convocar de nou eleccions, tot i assegurar que és el que ells desitgen, "encara que sí uns altres", va apostar al fet que Podem les afrontaria amb "possibilitat de guanyar-les".

Davant els 80 membres del Consell Ciutadà (la cúpula del partit més els líders territorials), Iglesias va proposar a més quatre "línies de treball" per a les properes setmanes, començant per "deixar clar que no lliuraran el Govern d'Espanya a Rajoy" i que "assumiran el lideratge d'impulsar el diàleg entre les forces polítiques que puguin fer-li front, malgrat les paràlisis dels quals assenyalen tot el temps línies vermelles".

També va considerar fonamental que la seva formació, amb la seva presència al Congrés, aconsegueixi que "mai més torni a ser un parlament de privilegiats d'esquena a la ciutadania", així com abordar en la càmera "des de ja" una agenda parlamentària, amb la prioritat d'una "llei 25 d'emergència social, que va a servir per retratar a tothom".

El discurs d'Iglesias, que va situar a Espanya al "moment històric" d'una "segona transició", es plasmarà en un document escrit, una vegada sumades les aportacions dels membres del consell, i asseurà les bases del diàleg que Podem iniciarà amb les seves "forces polítiques germanes".

Aix í mateix, al llarg del seu discurs, Iglesias va manifestar la seva "plena disponibilitat a dialogar amb tothom".