Ningú donava un cèntim perquè la infanta Cristina passés de la condició d'imputada a acusada en el cas Nóos i aquí estem, en la data d'un judici que ha suscitat l'atenció mundial i en el qual la germana del rei Felip és, malauradament per a ell, la principal protagonista. Processalment parlant, el paper de l'exduquessa de Palma és tangencial: se l'acusa d'afavorir, mitjançant una societat a mitges amb el seu marit, Aizoon, que aquest pogués haver defraudat a Hisenda més de 300.000 euros.

El que més crida l'atenció del cas és que ni la mateixa Agència Tributària ni la Fiscalia Anticorrupció pensen que la infanta cometés aquest delicte, tot i que sí que la responsabilitzen de beneficiar-se econòmicament dels diners estafats pel seu marit, cosa que tècnicament es coneix com a responsable civil a títol de partícip lucratiu.

Urdangarin i el seu exsoci i amic Diego Torres són les estrelles del cas, per, suposadament, aprofitar-se de la pertinença del primer a la Família reial per desviar a la seva butxaca diversos milions d'euros de fons públics, amb l'excusa de lloar les sinergies de l'esport i el turisme i les bondats del mecenatge i el patrocini. Sona ranci, però els va funcionar molt bé.

La "doctrina Botín"

Els advocats de Cristina, que fins avui han perdut totes les batalles processals, confien que la denominada "doctrina Botín" serà el salvavides de la seva clienta, que únicament passaria un dia de turment en l'atípica banqueta de l'Escola Balear d'Administracions Públiques. La decisió sobre si la filla del rei Joan Carles ha de seguir en el judici o ser exculpada depèn de les tres magistrades que integren el tribunal de l'Audiència de Palma.

Cristina de Borbó no estaria passant aquest malson si no existís "Manos Limpias", un sindicat de funcionaris sense afiliats i que des de fa anys exerceix d'ariet processal contra la corrupció a Espanya, caigui qui caigui. L'advocada de l'acusació popular, Virgínia López Negrete, està en franca minoria per defensar la no aplicació de la "doctrina Botín" a favor de la infanta i també s'haurà d'esforçar a fons per demostrar la culpabilitat de Cristina. El fiscal Pedro Horrach i l'advocada de l'estat María Dolores Ripoll no dubtaran demà a defensar que l'exduquessa de Palma no ha d'estar entre els acusats.

Sis milions d'euros

Amb independència de la presència de la infanta Cristina a la banqueta dels acusats, el cas Nóos versa sobre el presumpte desviament, per part d'Urdangarin i Torres, de més de sis milions d'euros de fons públics entre 2003 i 2010. El cunyat del rei Felip VI s'hauria aprofitat de la seva condició de membre de la Família reial per aconseguir que els polítics que governaven les institucions financessin sense cap tipus d'objecció, ni concurs públic, els seus projectes i s'oblidessin de controlar el destí d'aquests diners.

Els relats d'anticorrupció i de "Manos Limpias" ocupen centenars de folis, però els fets presumptament delictius s'agrupen entorn de quatre administracions públiques: el Govern balear, la Generalitat Valenciana, i els ajuntaments de València i de Madrid. També hi ha un serrell d'aquestes grans i presumptes malversacions de cabals: els delictes fiscals que haurien comès Urdangarin i Torres en defraudar Hisenda pels guanys dels seus treballs amb les administracions públiques i les assessories a grans empreses.

La infanta Cristina va ser vocal de l'Institut Nóos i inicialment el jutge Castro la va acusar de ser el ganxo per captar els diners públics i ser còmplice del seu marit a la malversació. L'audiència, finalment, va imputar únicament la germana del rei Felip VI per dos delictes fiscals, per haver col·laborat amb el seu marit i a través de la societat familiar Aizoon, a evadir 330.000 euros en impostos.

Segons el fiscal Pedro Horrach, Urdangarin es va prevaler de la seva posició social "per generar confiança en els interlocutors i potencials clients, aparentat solidesa científica i tècnica (de Nóos)". Les acusacions hauran de demostrar on van acabar els cabals públics i privats captats per la trama d'empreses, fundacions i associacions de Nóos.