Quatre vegades es va escoltar la paraula «malson» en el judici del cas Nóos. La va pronunciar l'advocat de la infanta Cristina en defensar la seva innocència, però bé serviria per definir el malson pel qual va passar la germana del Rei gairebé sense moure un múscul durant hores. Al costat del seu marit, Iñaki Urdangarin, la infanta Cristina va viure impertèrrita el judici que se celebra a la ciutat de la qual tots dos van ser ducs, dins d'un edifici que normalment acull els exàmens als funcionaris públics.

Semblava que la infanta havia acudit a l'immoble de l'Escola Balear de l'Administració Pública amb la lliçó ben apresa: no gesticular, no somriure i cridar l'atenció el menys possible. I ho va aconseguir. Durant les cinc hores i mitja de judici del matí, la infanta va estar en la mateixa postura de rigidesa protocol·lària: esquena recta, cames descreuades i en paral·lel, la barbeta lleugerament aixecada i les mans entre les cames, palma amb palma.

Només movia el cap per mirar els advocats quan intervenien o la televisió de plasma que tenia a la seva esquerra i que li permetia veure el fiscal i les acusacions, amagades als seus ulls darrere d'una columna a la dreta.

Només es va sortir del guió per xerrar en dues ocasions (abans del començament del judici i durant un breu pausa de tres minuts) amb l'acusat assegut al seu costat, Salvador Trinxet, i per ajudar la seva col·lega de banqueta i dona del soci del seu marit, Ana María Tejeiro, a col·locar la seva jaqueta al respatller.

Urdangarin, en canvi, sí que es movia, canviava de postura i fins i tot xerrava sense tensió amb el seu soci a Nóos, Diego Torres, assegut al seu costat, encara que no es van veure mirades còmplices entre els exducs, separats per tres acusats.

La primera jornada del judici va començar amb sis minuts de retard, 21 minuts passades les nou del matí, per culpa d'un dels advocats. «Vaig pensar que era a dos quarts», es va disculpar Cristóbal Martillo davant el centenar de persones ja assegudes a la sala de judicis.