el que obama deixarà a... hillary clinton?

17.01.2016 | 00:00
el que obama deixarà a... hillary clinton?

El 2016 ha començat amb un escenari internacional ple d'incerteses, la majoria negatives, que fan que un sigui més pessimista que optimista. La dita "any nou, vida nova" no és ben bé certa perquè hi ha conflictes armats, problemes i reptes que ?s'arrosse?guen d'anys anteriors, com: la guerra civil que continuarà dessagnant Síria a menys que s'arribi a una improbable solució política; la conseqüent crisi humanitària dels refugiats a la qual la Unió Europea fins ara ha girat l'esquena i el temor a nous atemptats terroristes de tipus islamista; o una Rússia liderada amb mà de ferro per Putin que seguirà actuant de forma unilateral i imprevisible com va fer a Ucraïna o a Síria.
A més, aquest 2016 hem de comptar amb una Xina que ja és l'economia més gran del món però que sembla trobar-se en plena frenada, cosa que tindrà repercussions en l'economia mundial. Una Amèrica Llatina liderada per un Brasil en recessió econòmica i amb un govern esquitxat per corrupció, en un continent que políticament ha girat a la dreta posant fi a populismes com els de Nicolás Maduro a Veneçuela i Cristina Fernández a l'Argentina. I un continent africà que, per desgràcia, seguirà colpejat per la violència encara a massa països: Nigèria, Somàlia, la República Democràtica del Congo, Sudan del Sud, la República Centreafricana, Mali o Burundi.
És també el 2016 un any amb importants eleccions que caldrà seguir de ben a prop. Hi haurà urnes, entre d'altres, a països com: Iran, Mèxic, Tunísia, Rússia i, sobretot, als Estats Units d'Amèrica, amb les eleccions presidencials previstes per al proper mes de novembre. Aquesta serà la cita electoral de l'any. Davant l'últim any de mandat que li queda al president dels EUA, Barack Obama, aquest va assenyalar les principals fites aconseguides i els reptes pendents que té la seva presidència durant el discurs sobre l'estat de la Unió que va fer el passat 12 de gener.
En clau de política interna, Obama en va destacar cinc:
La reforma de les lleis d'immigració per regularitzar la situació dels 11 milions i mig d'immigrants que viuen i treballen als Estats Units.
Un major control en la venda i en l'accés a les armes per evitar tragèdies periòdiques a llocs com universitats, instituts i escoles. Es calcula que, des de la matança a l'escola de primària de Newtown el desembre de 2013 (on van morir 27 persones, 20 de les quals nens) s'han produït més de 70 tirotejos als col·legis dels Estats Units.
Posar fi a la violència i a la impunitat policials contra els afroamericans (mostrada en casos mediàtics com els de Ferguson i Baltimore el 2015) per acabar amb la discriminació de la policia contra la població negra.
Consolidar la recuperació i enfortir el creixement de l'economia nord-americana, amb un augment sostingut del PIB i un descens continuat de l'atur.
El tancament de la base militar i la presó de Guantánamo, a l'illa de Cuba, on hi ha empresonats des de fa 15 anys desenes de sospitosos de terrorisme sense cap prova que els acusi ni cap judici previst, una vulneració total dels Drets Humans més bàsics. Tancar Guantánamo era ja una promesa electoral d'Obama quan es va presentar a les eleccions per a la presidència el 2008. Una promesa que no ha complert i que no sembla que pugui fer-ho amb un Congrés i un Senat que no controla perquè hi ha una majoria republicana.
Pel que fa a la política exterior, Obama va presentar dos reptes principals:
El primer, fer front a l'amenaça terrorista de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, que s'ha gestat i enfortit, en part, gràcies a la manca d'una estratègia clara del govern dels EUA per a la regió del Pròxim Orient. Una falta de visió i una posició dubitativa d'Obama que l'han obligat, no només a no poder retirar-se definitivament de l'Afganistan i l'Iraq, sinó també a intervenir militarment en el conflicte de Síria a través de bombardejos contra l'Estat Islàmic que no seran suficients per derrotar-lo militarment.
El segon és el repte global del canvi climàtic, amb l'acord de París signat el novembre passat per limitar les emissions contaminats i intentar frenar l'escalfament del planeta (causat en un 40% per només dos països, els més contaminants del món: la Xina i els EUA).
En política exterior, Obama s'ha apuntat també dues fites:
La primera és el final del bloqueig dels EUA sobre Cuba, amb una possible visita històrica d'Obama durant aquest any (seria el primer president nord-americà en visitar l'illa des de fa més de 50 anys) que seria la guinda del pastís del seu mandat.
La segona és l'acord nuclear amb l'Iran pel qual el règim iranià es compromet a no desenvolupar energia nuclear i els EUA a aixecar les sancions que ofeguen l'economia iraniana des de fa anys.
Aquest és el llegat que, en bona part, deixarà el primer president afroamericà dels Estats Units i que heretarà el proper inquilí de la Casa Blanca. O potser hauria de dir "inquilina" ja que, per primera vegada a la història, hi ha serioses possibilitats que el president dels EUA sigui una dona: Hillary Clinton. No tinc cap bola de vidre per predir el futur, així que la resposta..., d'aquí a 10 mesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema