Domingo González, l'alcalde sense llei

funcionaris i la policia local no saben a qui obeir, si a l'alcalde condemnat o al primer tinent d'alcalde, que no pot convocar el ple per elegir nou regidor perquè han canviat els panys de l'immoble que és la seu de la corporació municipal. Aquesta situació esperpèntica no succeeix en un país llunyà ni és l'argument d'una pel·lícula d'humor, sinó que succeeix a Espanya i a l'any 2015. L'episodi es desenvolupa aquests dies al municipi de La Oliva, a Fuerteventura, i el seu protagonista principal és Domingo González Arroyo, un polític acostumat a fer sempre el que vol malgrat haver-se vist involucrat en nombroses causes judicials de les quals ha sortit indemne... Fins ara.

Tot just uns dies després de prendre possessió com a alcalde, al juny, es coneixia una sentència per la qual un jutge condemnava González Arroyo com a autor d'un delicte continuat de prevaricació a nou anys d'inhabilitació especial per al càrrec d'alcalde o qualsevol

altre per al qual sigui elegit. L'origen d'aquesta condemna es troba en denúncies interposades el 2001 i 2003 per veïns i ecologistes a causa de l'explotació d'una pedrera situada en terrenys del propi regidor i que, segons la denúncia, no comptava amb les llicències i autoritzacions per a l'activitat extractiva.

Aquí va començar el sainet, en negar-se González Arroyo a acatar la decisió judicial i de la Junta Electoral, al·legant que està recorreguda. El súmmum d'aquesta rocambolesca situació ha arribat aquests dies amb un alcalde aferrat al càrrec, funcionaris sense saber què fer per si incorren en algun delicte i un primer tinent d'alcalde, de nom Pedro Amador, que, tot i ser del mateix partit, s'ha vist sense poder convocar el ple que el designi al capdavant de l'Ajuntament. Poc marge de maniobra tenen la resta dels grups polítics amb representació a La Oliva, ja que es tracta d'un municipi molt fragmentat.

Es nega a retirar-se

Una setmana va tardar la delegació del govern a actuar amb l'ordre expressa a González Arroyo de desallotjar el despatx de l'alcaldia, quelcom que ja s'ha consumat. Ningú s'atreveix a assegurar a hores d'ara que sigui la fi política del veterà dirigent, que ha combatut en mil batalles judicials i polítiques des de les acaballes del franquisme. Amb 75 anys, el conegut com a marquès de les Dunes afirma que encara no està escrit seu comiat de l'activitat política perquè, segons li va vaticinar la seva àvia, "estaré d'alcalde a La Oliva fins als 102 anys".

Domingo González Arroyo ha

ocupat tots els càrrecs públics possibles a les institucions que representen una illa no capitalina

com Fuerteventura. Va ser regidor

18 anys pel terç familiar de l'època franquista, on només votaven

els caps de família i les dones casades. Més de 24 anys com a alcalde de La Oliva amb majoria absoluta; 20 anys com a conseller del cabildo insular; dues dècades també com a diputat al Parlament de Canàries, representant a diferents partits, i quatre anys com a senador del PP per Fuerteventura.

Després de la mort de Franco, González Arroyo va entrar a la UCD i des de llavors ha passat pel

CDS, CCI (partit fundat del naufragi del suarisme), el PP i ara el Partido Progresista Majorero, creat per mantenir-se en l'activitat política.

González Arroyo ha manejat com ha volgut tant els assumptes de La Oliva, un municipi turístic d'uns 25.000 habitants, com els de les seves empreses i propietats, fins a tal punt que mai s'ha sabut on acaba la gestió política i on els seus assumptes empresarials i particulars. Un jutge va detectar en una ocasió enmig d'una investigació sobre González Arroyo que aquest té finques rústiques, solars, habitatges, una pedrera, societats patrimonials, cotxes i hi va haver un època en què les dues úniques gasolineres del municipi també eren seves. "Jo jugava amb una pilota de cuir quan els altres nens no tenien amb què jugar. No necessito els diners de ningú. El meu pare em va deixar una gran fortuna. Sóc l'alcalde dels pobres", proclama el primer edil de La Oliva.