El Parlament danès va aprovar una reforma de la política d'asil que inclou mesures polèmiques com confiscar diners i objectes de valor als refugiats per costejar la seva estada i limitar la reagrupació familiar. La llei, una proposta del Govern liberal en minoria i aprovada per 81 vots a favor, 27 en contra i una abstenció, va comptar amb el suport dels seus tres aliats de centredreta i del Partit Socialdemòcrata, primera força opositora, que sumen gairebé tres quarts de la Cambra.
La reforma ha estat envoltada per la controvèrsia des de la seva presentació al novembre, fet que ha obligat el Govern a canviar dues vegades la normativa sobre confiscacions, pràctica que ja fan servir Suïssa i diversos estats federats alemanys com Baviera.
La «llei de les joies», com ha estat batejada per mitjans danesos, exclou en la seva forma final objectes «de valor afectiu especial» i triplica fins a 1.340 euros el valor mínim d'altres pertinences i de diners en efectiu que poden requisar-se. «El Govern no vol treure les seves joies als sol·licitants d'asil», va explicar el portaveu liberal Jacob Ellemann-Jensen, que va acusar diputats de les formacions d'esquerres que han criticat la llei perquè perjudica la reputació de Dinamarca a l'exterior.
Paral·lelament, els socis bavaresos de la cancellera alemanya, Angela Merkel, membres la gran coalició de Berlín, van donar un pas més en les seves crítiques a la política de refugiats i van exigir per escrit un gir a aquesta gestió, sota l'amenaça de recórrer al Tribunal Constitucional.
«La carta de Horst Seehofer (líder de la Unió Socialcristiana, CSU, de Baviera) és un anunci de ruptura de coalició», va assenyalarel cap del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (SPD), Thomas Oppermann, en representació del tercer partit de la gran coalició. «La CSU ha de decidir si vol estar a l'oposició o al Govern», va insistir el dirigent socialdemòcrata.
Per part seva, les autoritats hongareses estan en disposició de reaccionar en 48 hores a l'arribada massiva de refugiats per la seva frontera amb Romania, en cas que canviï la ruta de refugiats que ara creua Croàcia i Eslovènia. «L'Exèrcit hongarès és capaç en 48 hores d'iniciar les tasques necessàries a les fronteres eslovena, croata, sèrbia i romanesa», va assenyalar l'oficina de premsa del ministeri, encara que sense concretar de quines mesures es tracta.
Tancament de fronteres
El primer ministre hongarès, el conservador Viktor Orban, va assegurar divendres que sigui quin sigui el canvi de ruta que pugui produir-se, «segur que no passarà per Hongria». Orban va afirmar que el seu Govern està preparat per aplicar un «tancament de frontera» i elevar una tanca al límit amb Romania.
Per altra banda, almenys quatre refugiats, d'ells tres nens, van morir ofegats en enfonsar-se la seva embarcació entre les costes turques i l'illa grega de Farmakonisi. La pastera transportava refugiats sirians que havien sortit de les platges de Didim, una localitat a la província turca d'Aydin, a uns 10 quilòmetres de distància de l'illa grega. Els guardacostes turcs van llançar una operació amb suport aeri per rescatar els supervivents. Els morts són almenys cinc persones i les patrulles van ser alertades per pescadors.
