La secció primera de l'Audiència de Palma va dictar ahir una ?contundent sentència on disposa que la infanta Cristina sigui jutjada per dos delictes fiscals, atès que es tracta de fets que afecten tots els ?espanyols i qualsevol pot exercir ?l'acusació popular contra aquests.
El tribunal qüestiona la doctrina Botín, l'aplicació reclama diverses defenses, i afirma que és una interpretació desnaturalitzada de la figura de l'acusador popular i una lectura parcial (no sistemàtica) de la Llei d'enjudiciament criminal.
L'acte de les magistrades Samantha Romero, Rocío Martín i Eleonor Moyà conté 84 pàgines d'arguments tècnics legals i sense al·lusions directes a les postures del fiscal Pedro Horrach i de l'advocada de l'Estat Dolors Ripoll a favor d'exculpar Cristina de Borbó sense fer-la passar pel judici oral.
Les tesis d'Horrach, Ripoll i dels advocats de la Infanta (Miquel Roca i Jesús Silva) respecte al fet que l'acusació popular en nom de Manos Limpias, exercida per Virginia López Negrete, no tenia legitimació per acusar en solitari de dos delictes fiscals Cristina de Borbó han saltat pels aires després de la sentència.
A aquestes parts únicament els queda formular la seva protesta el dia del reinici de la vista (el proper 9 de febrer) o repetir els seus al·legats en un futur recurs de cassació davant el Suprem, després de la sentència.
Per contra, el tribunal recull íntegrament les tesis del jutge Castro, instructor del cas Nóos, i de la secció segona de l'Audiència partidaris que Cristina fos jutjada malgrat que únicament demana condemna per a ella l'acusació popular.
Els que volien salvar la Infanta van demanar que s'apliqués la doctina Botín, una sentència del Tribunal Suprem de 2007 que va exculpar sense judici el mort banquer Emilio Botín en negar legitimitat a l'acusació popular per acusar-lo en solitari (ni fiscal ni acusació particular demanaven la seva condemna).
Aquesta sentència va ser matisada un any després per l'Alt Tribunal amb la doctrina Atutxa, on sí es va tolerar una acusació popular en solitari en delictes que afecten "béns de titularitat col·lectiva, naturalesa difusa o de caràcter metaindividual".
L'escenari diferent
El tribunal explica que el cas Nóos no és similar als d'Emilio Botín o l'expresident del Parlament Basc Juan Mari Atutxa, per la qual cosa, a priori, les corresponents doctrines Botín i Atutxa no són d'aplicació.
En el cas Nóos fiscalia i Hisenda (advocacia de l'Estat) acusen de delictes fiscals Iñaki Urdangarin i Diego Torres, però no demanen la condemna per les seves respectives dones (Cristina de Borbó i Ana María Tejeiro), a les quals sí que exigeixen que tornin (via responabilitat civil) els diners d'origen il·lícit que es van gastar en assumptes particulars.
Les defenses, i el fiscal, van al·legar que si a la Infanta no se li donava el mateix tractament que a Emilio Botín s'estaria trencant el principi d'igualtat constitucional davant la Llei. L'acte rebutja de ple aquesta discriminació, perquè -insisteix- són supòsits diferents. Però les magistrades van més lluny i s'atreveixen a desmuntar les tesis del Tribunal Suprem plasmades en la doctrina Botín, que va comptar amb diversos vots en contra.
L'Audiència de Palma manté que el Suprem va fer una interpretació literal i parcial de la Llei d'enjudiciament criminal que és contrària a la lectura sistmàtica d'aquesta norma. L'acte també rebutja que, com va sostenir el Suprem, les Corts en reformar el 2002 l'esmentada Llei volguessin vetar l'acusació popular si fiscal i acusació particular demanaven el sobreseïment.
La sala primera també rebutja l'al·legat de Dolores Ripoll, advocada de l'Estat cap, respecte al fet que les acusacions populars no poden acusar en delictes fiscals, cosa que només és prerrogativa de l'Agència Tributària.
