L'euroescèptica Alternativa per a Alemanya (AfD) agafa força després d'orientar el seu missatge cap a la xenofòbia contra l'asilat, en plena caiguda de popularitat d'Angela Merkel i en un país que, a escala parlamentària, semblava immune al populisme ultradretà.
Un sondeig de l'institut Emnid pronostica un 12% per l'Afd, el major percentatge fins ara estimat per les enquestes a una formació que semblava agònica després de no haver aconseguit accedir al Bundestag (Parlament) en la generals de 2013.
Del rebuig a l'euro -i al rescat a Grècia- amb què va néixer fa tres anys ha passat a adoptar continguts que l'aproximen a Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident).
La seva presidenta, Frauke Petry, va deslligar dissabte una considerable revolada en pronunciar-se de favor que la policia fronterera "faci ús de les armes" per impedir que un refugiat entri al país de forma il·legal, en cas de necessitat extrema i "d'acord a la llei". Unes setmanes enrere, un dels seus líders regionals -Björn Höcke- havia aixecat butllofes en parlar de "diferències genètiques entre africans i europeus", qüestió de la qual es va distanciar la seva cúpula.
"Hi ha seriosos dubtes que l'AfD se cenyeixi a l'ordre constitucional democràtic d'Alemanya" va dir el vicecanceller i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel.
L'AfD hauria d'estar sota observació del Departament de Defensa de la Constitucional -l'espionatge interior-, va apuntar Gabriel, qui va recordar que Frauke Petry, presidenta de l'euroescèptica Alternativa per a Alemanya (Afd), nascuda en territori de l'Alemanya comunista, ha de saber el que significa disparar a la frontera.
