L'operació Taula va cobrar comissions de fins al 10% en instal·lacions esportives

El pla estrella de Rus es va dur a terme gràcies a la complicitat dels tècnics en dissenyar els plecs i falsejar projectes

01.02.2016 | 08:51

Maó, asfalt i herba. Aquest és el còctel que conforma el nínxol de mercat en el qual polítics, tècnics i empresaris van ordir la presumpta trama de comissions per a butxaques privades i per a les arques del Partit Popular. L'arribada dels "homes d'Alfonso" a la Diputació va guanyar una altra plaça en la qual instal·lar la recol·lectora de comissions. El pla estrella de Rus, el de foment d'instal·lacions esportives, es va dissenyar a consciència el 2007 perquè, a més de satisfer els alcaldes, permetés controlar tots els ressorts dels diners i quedar-se'n una part.

Fonts de la investigació judicial assenyalen que la gespa va ser un dels terrenys en què es va deixar més marge per al repartiment de sobres, que no estava prefixat un percentatge concret de comissió i que aquestes van arribar a superar el 10%, una quota gens casual sinó vinculada a la mecànica de les concessions. Tampoc és casualitat que dues firmes de consultoria arquitectònica contractades (QB Architectural Purposes SL i Bonllop SL) rebessin encàrrecs per realitzar projectes d'aquest pla estrella per valor de 517.387 euros i que ara estiguin investigades per cobrar diverses vegades la mateixa feina o facturar projectes i direcció d'obra no executada. Dins i fora de les institucions s'havia de garantir la connivència o complicitat de tots els agents perquè sortissin més diners dels necessaris per a la dimensió de les obres escomeses i perquè diversos contractistes poguessin canalitzar les presumptes comissions cap al PP. Tot això sense comptar els beneficis que es va endur Benigrass, de l'empresari amic de Rus Vicente Cuquerella, com a empresa proveïdora de plàstic per a la gespa a d'altres firmes com Germans Doménech -de Muro d'Alcoi i també registrada dimarts-, a les quals les constructores compraven la gespa. Aquesta era una cadena de recomanacions des dels despatxos oficials, de manera que una de les condicions per a emportar-se l'obra era comprar la gespa a qui ordenava l'equip de Rus. Beniplast-Benigrass es dedicava a les malles d'hivernacles agrícoles i des de llavors va ampliar el negoci a la gespa.

El vicepresident primer i diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, portava la batuta d'aquest pla, juntament amb el gerent d'Imelsa, Marcos Benavent, i el cap de gabinet de Rus, Emilio Llopis, a les ordres del president Alfonso Rus. Tots van ser detinguts dimarts, excepte l'imputat Benavent, gràcies a la seva col·laboració amb la Fiscalia i la Guàrdia Civil. Els constructors Javier Luján, Vicente Francés o Javier Marchiesi, adjudicataris d'obres de la gespa, també van ser arrestats.

El pla inicial preveia 214 projectes. Finalment se'n van executar 120, per 34,7 milions d'euros: 64 camps de futbol, 47 pistes de pàdel i 9 piscines. La diputació pagava el 50% de l'obra i el municipi l'altra meitat, llevat de les localitats de menys de 5.000 habitants, que corrien amb el 40% de la despesa. La diputació finançava als municipis perquè poguessin abonar la seva part a 10 i 15 anys.

La metodologia per adjudicar les obres, per lots, no es va improvisar. No es va optar per la subhasta a la baixa -que abarateix el preu- ni tampoc a la mitjana, sistema molt utilitzat en l'Administració i que prima la proposta que més s'aproxima a la mitjana de les presentades, una mena de la millor relació qualitat-preu.

Genovés, cas d'èxit

El plec de condicions es va dissenyar de manera que es penalitzava l'abaratiment de costos, perquè no es volia reduir el marge de beneficis. Qualsevol proposta que baixés més del 10% el preu obtenia un zero en la baremació. La màxima puntuació s'atorgava amb la rebaixa d'exactament un 10%. Eren 50 punts. Per a la decisió final es considerava també la proposició tècnica que es presentés, l'avaluació de la qual no se sotmetia a criteris objectivables. Si es tractava d'una selecció per cobrir un lloc de treball, podria dir-se que l'entrevista personal resultava decisiva. Amb aquest disseny de plecs, la pràctica totalitat de les ofertes presentades rebaixaven el 10% per ?emportar-se la puntuació màxima. I quedaven a l'espera del criteri ?subjectiu, que s'havia resolt en un despatx.

A la primera tanda de concessions figurava, per exemple, el camp de futbol de Genovés, d'on era alcalde Llopis. L'adjudicació es va signar el 5 de setembre de 2011 per 495.000 euros. Just un 10% menys que el preu de licitació (550.000). El mateix va passar al camp de Tavernes (es va licitar per 356.034 i es va donar per 320.431) o a Alboraia (es va atorgar per 630.000 amb aquesta mateixa rebaixa).

El sistema blindava contra la reducció del preu que, a més, estava inflat. Els autors dels projectes i directors d'obra eren contractats per Imelsa, sota la supervisió dels arquitectes de l'empresa pública Joan Vergara i Elena Bosque, també detinguts. Es fixaven preus inflats, sota el control de Marcos ?Benavent. Això va succeir en les esmentades adjudicacions o en les dels camps d'Alzira, Burjassot o la Montcada de Medina, que van anar a parar a Construcciones Luján per 3,8 milions. Construcciones Francés, per la seva banda, va rebre el 3 de juliol de 2010 un total de 2,58 milions per a quatre camps de futbol. Tan inflats estaven els preus que algun alcalde socialista va arribar a alertar que ell feia més per molt menys. Llavors es va haver de retallar el pressupost en uns 200.000 euros.

Aquest 10% que prèviament es reduïa era després recuperat. I en algun cas, marcava el llistó de la comissió. Per poder abonar aquest percentatge extra sobre el preu pactat, s'argumentaven errors en el mesurament del projecte: per exemple, un presumpte mal càlcul dels metres de gespa necessaris. Això va succeir en la immensa majoria dels projectes, segons fonts coneixedores de la investigació. Es cobrava el suplement sense necessitat de modificar el pressupost ni fer un modificat d'obra. Perquè l'article 234 de la Llei de Contractes del Sector Públic estableix que no s'exigirà una prèvia aprovació de l'alteració del preu quan l'error en el "nombre d'unitats executades (el cost es fixa de forma unitària, des del metro d'herba a un fanal) sobre les previstes en els mesuraments del projecte no representin un increment de la despesa superior al 10%".

El rol clau de Deusa

En tot aquest muntatge a diversos nivells per lubricar els mecanismes de les comissions de manera que circulessin sense que ningú posés objeccions, sospités o denunciés, resulta crucial la figura de Salvador Deusa. Ell és el cap d'avaluació i planificació de la Diputació i va ser detingut en l'"Operació Taula". Participava en l'elaboració dels plets, igual que el viceinterventor o l'oficial major. També tenien un paper rellevant els esmentats Vergara i Bosque, arquitectes de la casa que fiscalitzaven els projectes.

Per elaborar projectes i dirigir obres del "Pla Rus" es va contractar a despatxos d'arquitectes com QB Architectural Purposes o Bonllop SL, empreses vinculades entre elles i que van cobrar, entre totes dues, 517.000 euros després de facturar per projectes de gespa, piscines i pàdel. Els investigadors de la Guàrdia Civil van detectar que diversos projectes dels camps de futbol o de la resta de les infraestructures esportives van generar factures falses, ja que els treballs no es van fer o es van cobrar diverses vegades.

Alguns serveis d'aquestes consultores són de dubtosa execució i van encendre les alarmes. En aquest sentit, Vergara va avalar la realització dels treballs i va autoritzar els pagaments sense constatar l'execució de l'obra. I només per constatar que els projectes existien, segons la investigació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema