El comptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro, va admetre davant el tribunal que va presentar factures falses, per serveis inexistents, a la Generalitat Valenciana per justificar el projecte de la candidatura als Jocs Europeus per ordre del seu cap, Diego Torres.

En la seva declaració com a acusat, Tejeiro va explicar que va remetre aquestes factures i altres de despeses en què havien incorregut les empreses del grup Nóos i que no tenien res a veure amb el projecte: «buscàvem totes les despeses que poguéssim facturar perquè havíem de justificar moltíssims diners».

Al desembre de 2005, la Generalitat va signar un conveni amb Nóos de dos anys per preparar la candidatura de València com a seu d'uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc. El cost del conveni era de 3 milions d'euros, però la Generalitat només va pagar 382.203 euros per un informe i va retornar 123 factures per uns 2 milions d'euros que no va estimar justificades.

«Vam agafar totes les factures que s'havien generat des del moment que es va començar a treballar per als Jocs Europeus i se'm va indicar: "posarem cinc de Telefónica per despeses telefòniques, aquestes de neteja..."», va detallar Tejeiro a preguntes del fiscal Anticorrupció Pedro Horrach.

Entre elles es va referir a 18 factures de Lobby de Comunicació, totes elles amb la mateixa data de maig de 2006, i va dir que «no eren reals», però les va presentar a la Generalitat perquè així li va ordenar Torres.

Tejeiro va assegurar que va lliurar a Urdangarin i Diego Torres diners formalment destinats a salaris de treballadors d'empreses del grup que estaven donats d'alta però no prestaven cap servei ni cobraven aquestes nòmines. «Era una forma d'ennegrir els diners?», li va preguntar el fiscal a l'acusat, que va respondre «sí» i va relatar que emetia xecs al portador per al pagament de les nòmines simulades.