L'excomptable de Nóos, Marco Antonio Tejeiro, va declarar en el judici que l'empresa Aizoon, de la qual eren copropietaris la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, tenia en nòmina empleats ficticis. A preguntes del fiscal Anticorrupció Pedro Horrach, que durant la instrucció va obtenir la confessió de Tejeiro, l'antic comptable va ratificar que quan prestava serveis de gestió per a Aizoon es va encarregar de la tramitació de les altes i baixes a la seguretat social de persones que no prestaven serveis per a l'empresa dels llavors ducs de Palma.

L'excomptable de l'Institut Nóos i de les empreses associades, Marco Antonio Tejeiro, va detallar en el judici com Iñaki Urdangarin i Diego Torres manejaven un «conglomerat» societari que va buidar de guanys l'entitat sense ànim de lucre i va defraudarles arques públiques.

Tejeiro, que entre la jornada de dijous i la d'ahir acumula vuit hores de declaració, només ha respost fins ara al fiscal Anticorrupció Pedro Horrach, amb qui va aconseguir un acord durant la instrucció de la causa per col·laborar amb la justícia a canvi d'una petició de pena de dos anys de presó. Després de quatre dies de declaracions en els quals han estat interrogats sis dels disset acusats, dimarts que ve es reprendrà de nou amb Tejeiro una vista en la qual s'asseu en la banqueta com a presumpta cooperadora en dos delictes fiscals la infanta Cristina.

El penedit va explicar que Urdangarin i Torres, creadors de l'associació sense ànim de lucre Institut Nóos, van crear un entramat empresarial per carregar factures a aquesta entitat i repartir-se tots els beneficis que obtenia.

«L'Institut Nóos era el que facturava cap a fora, el que rebia els ingressos», i les factures que l'entitat abonava a les empreses de Torres i Urdangarin per serveis moltes vegades inexistents era «per treure els beneficis per als socis de tot el conglomerat», va declarar.

Horrach va preguntar a Tejeiro per la facturació creuada entre l'Institut Nóos, del que era comptable, i empreses dels dos socis i principals acusats de la causa, en la gestió de la qual també participava.

«Les quantitats són rodones» en les factures carregades a l'institut, en les quals pràcticament s'equilibren els pagaments que rep Aizoon, l'empresa de Urdangarin i la infanta Cristina, i els que percep Torres a través de les empreses de les quals és titular.

«Responien a la distribució de beneficis que ells s'atribuïen, no al que posés la factura en concret», va dir sobre els conceptes recollits en aquestes factures, que, va insistir, només eren el suport formal del repartiment al 50% dels beneficis de l'associació sense ànim de lucre.

L'Institut Nóos va obtenir encàrrecs de les administracions públiques de Balears, València i Madrid pels quals va aconseguir uns ingressos aproximats de 6 milions d'euros.

D'altra banda, l'acusat va assegurar que l'empresa Aizoon, de la qual són copropietaris la germana del Rei i el seu espòs, tenia en nòmina a empleats ficticis.

L'antic comptable va ratificar que quan prestava serveis de gestió per Aizoon es va encarregar de la tramitació de les altes i baixes en la Seguretat Social de persones que no prestaven serveis per a l'empresa dels llavors ducs de Palma.

A més d'empleats ficticis, alguns d'ells familiars de Urdangarin i de la seva secretària, Julita Cuquerella, Aizoon tenia en nòmina al personal domèstic de l'habitatge de la Infanta i el seu espòs al barri barceloní de Pedralbes i fins i tot treballadores de la llar de la citada secretària.

La incorporació de falsos empleats tenia com a propòsit que l'empresa dels Urdangarin-Borbó obtingués beneficis fiscals pel volum de treballadors que acumulava, segons sospita Horrach i va ratificar el penedit.

L'excomptable de Nóos ja va declarar que havia lliurat a Urdangarin i Torres diners formalment destinats a salaris de treballadors d'empreses del grup que estaven donats d'alta però no prestaven cap servei ni cobraven aquestes nòmines.

Va relatar que emetia xecs al portador per al pagament de les nòmines simulades, extreia els diners del banc i l'hi lliurava en sobres a Torres, el seu cunyat i titular de la majoria d'aquestes empreses, i al seu soci en l'Institut Nóos, Urdangarin.

També es va posar de manifest en el judici que Urdangarin va vendre a Torres la seva part en Nóos Consultoria 16 mesos després que, a instàncies de la Casa Reial, suposadament s'hagués desvinculat de les activitats de l'institut sense ànim de lucre que havien dirigit junts.

El fiscal va mostrar un taló per valor de 33.000 euros que Marco Antonio Tejeiro va confirmar com el pagament que Torres va fer a Urdangarin per les seves accions de la consultoria.

El xec es va signar al juliol de 2007 i la sortida de Urdangarin de l'Institut Nóos es va produir formalment al març de l'any anterior.

«Ells ja estaven picats, barallats des de llavors», va explicar sobre els socis de Nóos l'excomptable, a qui Horrach també va sol·licitar la confirmació d'altres factures que provarien que l'espòs de la infanta Cristina va estar realitzant gestions per a la candidatura de València als Jocs Europeus després que la Casa Reial li ordenés apartar-se de les activitats de Torres.