El líder del PSOE, Pedro ?Sán?chez, va confiar ahir a poder tenir un acord de govern «prou madur» a final d'aquest mes, que inclogui a partits com Podem i Ciutadans, amb la finalitat de que la sessió d'investidura sigui «en els primers dies de març».

Sánchez va expressar aquest objectiu després de la reunió mantinguda amb el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, a qui va reiterar que no donarà el seu suport en cap cas i que tampoc demanarà al PP la seva abstenció per facilitar la seva investidura.

El candidat socialista va reiterar que veu «vímets» perquè sigui possible un govern progressista i reformista, que hauria d'incloure a Podem i C's perquè hi hagi una majoria estable, ja que l'aliança d'esquerra, com la qual hi va a Portugal, no és suficient a Espanya.

«Desgraciadament, amb les forces d'esquerra no sumeixi més que amb les forces de centre dreta. A Portugal, les forces del canvi es van entendre i les forces del canvi a Espanya tenen diferents colors», va assegurar Sánchez en al·lusió a la necessitat d'incorporar a Podem i C's.

Sobre si s'inclina per un govern en coalició, Sánchez va insistir que no es tanca «a cap porta, ni a cap possibilitat», ja que «l'important és que el govern reflecteixi la pluralitat del Congrés i la voluntat manifestada pels espanyols».

Davant el fet que encara no s'hagi obert la negociació amb Podem, va tornar a allargar la mà al seu líder, Pablo Iglesias, per asseure's a parlar i discutir el document de propostes té previst presentar la formació violeta.

«Si fa una proposta serà, m'imagino, perquè ens puguem entendre», va intuïr Sánchez, qui va opinar que existeixen «moltíssimes coincidències» en mesures que defensen PSOE i Podem.

Va restar importància al fet de qui dels dos va prendre la iniciativa per reunir-se. «El que m'importa és construir un govern i parlar amb les forces amb les quals pretenc formar govern», va afegir Sánchez.

Del que es tractaria, va explicar Sánchez és formar un govern que «executi les coses en les quals tots estan d'acord i portar al Parlament en les quals es discrepa», amb la finalitat de resoldre-les a través de la negociació.

Per això, va considerar que no cal preguntar-se si «es veta a aquest o a aquell, sinó si es pot o no aconseguir el canvi». «Tot sols no ho podem fer i, per això, allargo la mà a les forces del canvi», va insistir.

A l'espera de veure quin format tindria el seu eventual govern, el secretari general del PSOE va expressar la seva voluntat d'incorporar a «independents de prestigi» com a reflex de la «naturalesa transversal» que li vol donar.

Sánchez, que va començar la seva compareixença definint-se com «el candidat nomenat pel cap de l'Estat» per intentar formar govern, va tornar a deixar clar que no recolzarà una coalició PP, PSOE, Ciutadans encapçalada per Rajoy, a qui va pregar que «acabi la campanya de la por que han iniciat alguns dels seus ministres».

Al seu parer, «és important no traslladar que la sortida del PP va a ser l'origen de molts problemes, quan la realitat és que molts problemes es van a resoldre amb la sortida del PP».

Sánchez va demanar al PP que si finalment passa a l'oposició, mantingui la mateixa actitud «lleial i constructiva» que el PSOE va tingut en assumptes d'Estat, com la unitat d'Espanya o la lluita contra el terrorisme. Al mateix temps, li va oferir que s'obri a la reforma de la Constitució per comptar amb «el suport i el concurs» del PP.

Sánchez es va comprometre a garantir l'estabilitat pressupostària, encara que amb una política diferent a la del PP, i a complir els deures imposats per la UE, encara que precisant que intentarà renegociar els objectius de dèficit.

Malgrat la brevetat de la trobada i a la controvèrsia sobre si va haver-hi o no encaixada, Sánchez va qualificar la cita de «útil» per fer veure als espanyols que els dos principals partits dialoguen i tracten de posar-se d'acord sobre els assumptes de més importància. En aquest punt, va confiar a poder consensuar una postura davant el Consell Europeu de la setmana vinent en la qual es debatrà el futur del Regne Unit en la UE.

Rajoy encara vol el govern

El president del Govern, Mariano Rajoy, va expressar la seva determinació d'obstinar-se a treballar perquè el PSOE faciliti un govern presidit per ell perquè creu que encara hi ha temps per a això malgrat que en la seva reunió d'avui amb el líder socialista, Pedro Sánchez, no hi hagi hagut el més mínim acord.

Rajoy va expressar aquesta disposició en la conferència de premsa que va ofert després de la seva entrevista amb Sánchez al Congrés i en la qual va assegurar que el secretari general socialista no li va demanar en cap moment el suport del PP a la seva investidura.

Tampoc li va avançar el dirigent socialista amb qui pretén formar Govern ni Rajoy l'hi va preguntar, i Sánchez, segons el president, no li va dir «ni una paraula» sobre corrupció ni els dos han abordat el desafiament independentista català més enllà de recolzar la unitat d'Espanya.

El cap de l'Executiu va reiterar que no descarta presentar-se a la investidura i va negar que es penedeixi d'haver declinat l'oferiment del Rei per haver-ho intentat perquè no tenia els suports suficients.

"Vaig fer el que crec que havia de fer. Vaig fer una mica del que no tinc per què penedir-me. No li vaig a prendre el pèl a la gent», va recalcar abans de precisar que en algun moment pot tenir els vots suficients i, per tant, la possibilitat d'intentar-ho, «sempre estarà aquí».

Rajoy va traslladar a Sánchez que el més raonable, el més assenyat i el millor per als interessos generals d'Espanya és un govern presidit pel PP, «per la democràtica raó que ha tingut més vots», i amb el suport del PSOE i Ciutadans.

Ha explicat que és el que el PSOE havia defensat «amb raó» fa escasses dates a Andalusia, i que en 1996, quan el PP havia gua?nyat les eleccions per només 300.000 vots i quinze escons més que el PSOE, «a ningú se li va ocórrer formar un govern en contra de la primera força política».

Per això va garantir que va a seguir obstinat a dedicar temps al fet que el PSOE faciliti un govern del PP perquè aquest partit té 123 escons i els socialistes 90.