L'elecció del dimecres 2 de març per a la primera jornada del debat d'investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, no sembla casual, ja que permet quadrar els terminis perquè unes hipotètiques noves eleccions generals puguin celebrar-se en diumenge, en concret el 26 de juny.
El debat d'investidura sol durar dos dies i en la segona jornada es produeix la primera votació, en la qual el candidat necessita la majoria absoluta de la Cambra. Aquesta data, el 3 de març, marca el termini de dos mesos que estableix la Constitució per a la convocatòria de noves eleccions en el cas que cap candidat obtingui la confiança del Congrés.
Que el debat comenci en dimecres -cosa gens comuna, ja que gairebé sempre han començat un dimarts- obliga a que la segona votació d'investidura -en la qual només es necessita majoria simple-es celebri el dissabte 5 de març, quelcom també inusual en la història democràtica.
Només en una ocasió s'ha celebrat una votació d'investidura en cap de setmana. Va ser el 4 maig de 1996, amb José María Aznar com a candidat a la Presidència del Govern. També llavors el líder del PP va haver d'afrontar una dura negociació amb nacionalistes catalans i bascos per aconseguir els vots necessaris per ser investit.
Així les coses, el proper 2 de març, data que coincideix amb el termini d'un mes que es va marcar Sánchez quan el Rei li va encarregar la investidura, marcarà el calendari polític tant si el líder socialista aconsegueix ser investit com si no. Si no aconseguís el suport del Congrés ni en primera ni en segona ronda començarà a córrer el termini que marca la Constitució per a la dissolució automàtica de les Corts i la convocatòria d'eleccions.
De nou seria una situació inèdita en l'actual democràcia. L'esperable és que el Monarca torni a convocar els líders polítics per intentar desencallar la situació i presentar a un nou candidat a la investidura. Podria ser llavors el moment del líder del PP, Mariano Rajoy. En el cas que en dos mesos ningú aconsegueixi ser investit es convocarien eleccions.
