L'expresident francès i líder de l'oposició, Nicolas Sarkozy, va ser imputat per finançament il·legal de la seva campanya electoral de 2012, en haver superat, en qualitat de candidat, la despesa màxima fixada per la llei. Al final d'un interrogatori que es va allargar durant gairebé dotze hores, el polític conservador va ser declarat a més «testimoni assistit», a mig camí entre la imputació i el simple testimoni, pels càrrecs de frau, falsificació i abús de confiança. Aquesta segona figura jurídica implica que, encara que no s'hagin trobat proves suficients contra ell, pot ser cridat a declarar de cara a una eventual imputació.

El seu advocat, Thierry Herzog, va assegurar a la sortida que tot i que té previst presentar els recursos pertinents, està satisfet que no se l'hagi imputat per aquests últims càrrecs i no s'hagi tacat el seu nom amb aquestes pràctiques.

Però en un moment en què aspira a guanyar les primàries del seu partit per tornar al poder el 2017, aquesta nova imputació, que se suma a la rebuda al juliol de 2014 per «corrupció activa», tràfic d'influències i encobriment de la violació del secret professional, entela malgrat tot les seves pretensions a l'Elisi.

L'expresident francès va comparèixer aquest cop pel cas Bygmalion, un escàndol que deu el seu nom a una empresa que va emetre falses factures per uns 18,5 milions d'euros perquè la Unió per un Moviment Popular (UMP) assumís despeses que corresponien a la campanya. Els jutges intenten aclarir el paper que va poder tenir en l'elaboració d'aquestes factures.

Els magistrats sospiten que els responsables de la campanya van crear aquest sistema fraudulent per carregar a la UMP part de les despeses electorals amb l'objectiu de no superar els 22,5 milions permesos per la llei.

Sarkozy ha reiterat en diverses ocasions que no havia sentit el nom de Bygmalion fins temps després d'aquesta campanya en la qual va sortir derrotat davant el socialista i actual president, François Hollande. En la seva defensa, al·lega també que en aquest període ell no s'ocupava dels detalls perquè havia de dedicar-se a governar en tant que president.

L'escàndol es va presentar al principi com un presumpte desviament de fons que afectava la direcció del partit, que s'havia fet càrrec de les sancions de més de mig milió d'euros que van ser imposades pel Consell Constitucional per sobrepassar aquest límit legal establert.