El partit Fine Gael (FG) del primer ministre irlandès, el democristià Enda Kenny, ha guanyat les eleccions, encara que amb un suport menor de l'esperat, la qual cosa obre la porta a pactes complicats, fins i tot a la possibilitat de nous comicis dins de sis mesos si no hi ha acords de Govern i els vots al Partit Laborista tampoc permetran revalidar la majoria conjunta que els ha permès governar els darrers cinc anys sota l'ombra del rescat financer de 67.000 milions d'euros de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional.

El principal partit de l'oposició irlandesa, el centrista Fianna Fáil (FF), va assegurar ahir que el daltabaix electoral del Govern de coalició entre conservadors i laboristes en els comicis del divendres presenta un escenari de pactes "interessant i intrigant".

El seu director de campanya, Billy Kelleher, va destacar que el "poble ha rebutjat" la gestió de l'Executiu, desgastat després d'aplicar el dur rescat que el propi FF va sol·licitar el 2010. a la Unió Europea (UE) i FMI.

Tant el FG com el FF quedarien lluny d'aconseguir la majoria absoluta en un Dáil compost ara per 158 escons, la qual cosa plantejaria un escenari de complexos pactes amb els altres partits tradicionals, les formacions minoritàries i candidats independents.

Keller no va voler entrar a valorar una de les opcions que es presenten, que passa per un gran pacte entre el FG i el FF, els dos rivals històrics que s'han repartit el poder, en diferents coalicions, des de la independència d'Irlanda fa gairebé un segle.

Si no fossin capaços de deixar a un costat les seves diferències històriques, que es remunten a la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923), els experts consideren que les altres combinacions no produirien un Executiu estable, la qual cosa portaria al país a altres eleccions generals dintre de sis mesos.

Encara que el seu creixement s'ha ralentit lleugerament, l'esquerrà Sinn Féin de Gerry Adams també podria augmentar "un 50 per cent" la seva presència en el Dáil, segons va avançar ahir el seu director campanya, Matt Carthy.

L'antic braç polític de l'inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), que ha enarborat la bandera de l'antiausteritat, podria convertir-se en la tercera força nacional. Completarien els escons del Dáil amb un 30 % dels vots diverses formacions minoritàries d'esquerra i conservadores i candidats independents de divers signe que, arribat el moment, podrien tenir la clau perquè els partits majoritaris formin govern.

A causa del complex sistema electoral irlandès, l'escrutini sol avançar amb lentitud, l'anunci oficial dels resultats definitius podria retardar-se fins avui o, fins i tot, fins a la setmana entrant, si es presenten impugnacions i es produeixen nous recomptes.

"Autèntica esquerra"

El dirigent de l'Aliança Antiausteritat i el Poble abans que els Beneficis (AAA/PBP), Richard Boyd, ha assegurat que Irlanda tindrà una "autèntica esquerra" després d'aquestes eleccions generals que ha castigat la política de retallades del Govern de coaliació entre conservadors i laboristes.

A banda de l'AAA/PBP hi ha hagut altres partits minoritaris, com el conservador Renua, una escissió de l'FG, i el Partit Socialdemòcrata, nou en aquests comicis, podrien passar a integrar l'heterogènia bancada parlamentària.