L'exmembre d'ETA José Luis Urrusolo Sistiaga va sortir ahir al matí de la presó alabesa de Zaballa i va quedar definitivament en llibertat després de complir 19 anys de presó dels més de 900 als quals va ser condemnat. El que va ser membre del "comando Madrid", un dels més sanguinaris de la història ?d'ETA, i ara un dels membres acollits a la denominada "via Nanclares" per a etarres penedits, va abandonar la presó passats uns minuts de les deu del matí, en un cotxe.

L'exetarra va quedar en llibertat després d'haver redimit pena per estudis i treball i després que el Tribunal Suprem hagi tingut en compte els sis anys complerts a França, on va ser detingut el 1997, per descomptar-los de la seva condemna, que tenia el límit màxim en el compliment efectiu de 30 anys.

Urrusolo Sistiaga (Sant Sebastià, 1957), àlies Joseba i Langile, i conegut per la policia com "l'home de les mil cares" per la seva facilitat per al camuflatge, estava intern a Espanya des de la seva extradició el 2001 per les autoritats franceses i ha sumat condemnes per una desena d'assassinats. També va ser condemnat pel segrest del financer Diego Prado i Colón de Carvajal, a més de ser reconegut com un dels participants en el segrest de l'industrial Emiliano Revilla.

Des que el 1977 s'integrés en la comando d'informació i propaganda Jaizkibel, Sistiaga ha passat de ser membre de l'històric "comando Madrid" a desvincular-se de la ?banda armada, reconèixer el dany ?causat i compartir en tallers feines amb ?víctimes directes i indirectes d'ETA.

Durant la seva etapa al "comando Madrid" va perpetrar, entre altres atemptats, la voladura de l'edifici de Telefónica del carrer Ríos Rosas de Madrid (1982) i l'atemptat a la plaça de la República Argentina de Madrid el 9 de setembre de 1985, en què va morir una persona i18 guàrdies civils van resultar ferits.

Després de la desarticulació d'aquest comando el 1987 la direcció d'ETA el va destinar a França com a responsable de la formació de nous membres de l'organització, però un any després va tornar a Madrid. Va ser detingut el gener del 1997 en un control de la policia francesa, que el va extraditar a Espanya el 2001.