Gairebé quatre de cada deu joves, el 36,4 per cent, viu en risc d'exclusió social a Espanya, segons dades del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE), el que provoca que vuit de cada deu menors de 30 anys segueixi vivint amb els pares. Així ho va assegurar el responsable de l'àrea socioeconòmica del CJE, Víctor Reloba, en la presentació del X Observatori de l'Emancipació, on va destacar que els joves són «el col·lectiu demogràfic que més risc de pobresa té actualment». I tot i tenir feina, un terç de la població ocupada jove segueix estant en risc d'exclusió.

La temporalitat i la parcialitat dels contractes provoca una situació de «pobresa laboral» que, com va assenyalar Reloba, es tradueix en què una feina ja no és «una garantia d'inclusió en l'Estat de Benestar».

L'últim butlletí de l'Observatori de l'Emancipació, elaborat amb indicadors estadístics oficials i dades del primer semestre del 2015, anuncia que només el 20,8% dels joves ha aconseguit emancipar-se, de manera que vuit de cada deu segueixen vivint amb els seus pares i mares «per no afrontar aquest risc de pobresa a què es veuen exposats». A Espanya hi ha una taxa d'atur juvenil del 64,1% i un 60% de joves ocupats que no arriben a ingressar mil euros al mes.

I des del CJE s'adverteix que per poder emancipar-se i comprar un habitatge, un jove necessitaria cobrar un 95,44% més. En aquest sentit, els joves necessiten emprar un 58,6% del salari que perceben per a la compra, el que per al sociòleg col·laborador de l'Observatori Joffre López està «molt per sobre» del 30% recomanable per a no veure's endeutat. De fet, una de cada quatre llars sobreendeutades està composada per joves.

El lloguer tampoc és una opció rendible per emancipar-se, ja que, segons López, «el seu cost és superior al de compra» a causa de la baixada de tipus d'interès i al fet que els preus del lloguer s'han encarit més. El percentatge d'emancipació està caient des de 2008, com va recordar el sociòleg, i és en els homes joves on més ho ha fet, un 30,5%.

Les joves tenen major nivell d'estudis secundaris postobliglatoris i superiors i majors taxes d'emancipació (25,2% davant del 16,4% d'ells), però es veuen exposades a una major sobrequalificació que no es tradueix en millors llocs de treball.