El líder del PSOE, Pedro Sánchez, no va aconseguir la majoria absoluta del Congrés necessària per ser elegit president del Govern, en una sessió en què els durs retrets mutus semblen dificultar futurs acords que impedeixin la repetició de les eleccions. Sánchez va aconseguir només 130 vots a favor (els 90 dels diputats socialistes i els 40 dels escons de Ciutadans), mentre que va rebre 219 vots en contra corresponents a tots els altres grups, excepte el de la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que es va abstenir.

En no aconseguir els 176 vots a favor necessaris per ser elegit president (la meitat més un dels diputats), caldrà esperar a la votació que tindrà lloc a la tarda de demà. En ella en faria prou amb tenir més vots a favor que en contra. Però no ho aconseguirà tampoc si es tenen en compte les intervencions dels líders dels diversos grups parlamentaris, que van ser de tal duresa en alguns casos -com la de Pablo Iglesias contra el PSOE- que fan molt difícil algun acord durant els dos propers mesos que eviti noves eleccions el 26 de juny.

Sánchez, que només va escoltar paraules a favor per part del líder de Ciutadans, Albert Rivera, va prendre la paraula al tancament del debat i just abans de la votació per ratificar que el PSOE seguirà sent la força del canvi que estén la mà a la resta de partits.

Així, el que semblava que havia de ser un debat d'investidura va desprendre un tuf a míting electoral en sessió contínua. Excepte el candidat socialista, que segueix estenent la mà a esquerra i dreta per salvar la seva investidura, la resta de líders polítics semblen estar ja en «mode campanya« escalfant a la banda a l'espera que el cronòmetre comenci a córrer en el segon temps del partit.

Un segon temps que, tot indica, començarà demà quan, si ningú hi posa remei, fracassi la investidura de Sánchez i calgui obrir una altra vegada el meló per buscar un candidat a president del Govern.

Ningú admet que el que de veritat està desitjant és que hi hagi noves eleccions, tot i que pels seus gestos irats, les seves crítiques furibundes i les seves permanents línies vermelles fa la impressió que la majoria no busca cap acord.