Tal com es preveia, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, no va aconseguir tampoc en la segona votació d'investidura els suports suficients per ser proclamat president del Govern, quedant-se només amb 131 vots a favor i rebent 219 en contra. L'única diferència amb la situació que es va viure dimecres és que la diputada de Coalición Canaria, Ana Oramas, va canviar l'abstenció per un vot a favor de la investidura.

El fracàs de la investidura de Sánchez, una situació inèdita en la democràcia, obre una etapa incerta en la vida política espanyola tot i que a termini fix, perquè si abans de dos mesos no hi ha president del Govern es convocaran noves eleccions.

El primer que va fer el president del Congrés, Patxi López, va ser comunicar telefònicament al Rei el resultat de la segona votació frustrada perquè, si ho considera oportú, iniciï una nova ronda de consultes amb els portaveus polítics per explorar la possibilitat de proposar un nou candidat. Per a això, Felip VI va convocar López a una reunió dilluns que ve al Palau de la Zarzuela «per parlar del procés que s'obre ara», en paraules del president del Congrés. «Alguna cosa caldrà fer», va reconèixer López als periodistes en abandonar el Palau de la Carrera de San Jerónimo.

Tot i que la Constitució no marca què passa en aquests casos ni obliga el Rei a res, s'espera que Felip VI convoqui aquesta tercera ronda de consultes, previsiblement abans de la Setmana Santa, perquè si espera a després de les vacances s'haurà perdut pràcticament un mes.

I és que la primera votació frustrada de dimecres passat ja va posar en marxa el cronòmetre del calendari electoral en el cas que cap candidat aconsegueixi la majoria suficient en els dos pròxims mesos. Si abans del proper 2 de maig ningú aconsegueix ser investit, es dissoldran automàticament les Corts i es convocaran noves eleccions generals. La llei marca un període de 54 dies des de la convocatòria fins a la jornada electoral, que coincideixen exactament amb el diumenge 26 de juny, data en la qual se celebrarien els nous comicis generals.

Tres opcions

En els propers dos mesos poden passar tres coses: que el Rei proposi de nou Pedro Sánchez, un candidat nou o que no en proposi cap davant la certesa que no compta amb els suports necessaris. Si proposés un candidat que fos raonable, vist el precedent del secretari general del PSOE, és problable que el president del Congrés concedís un termini de diverses setmanes entre la proposta del Monarca i el debat d'investidura.

Sánchez va comptar amb un mes sencer -el període més llarg de la democràcia- per intentar sumar suports tot i les crítiques del PP i Podem, que reclamaven que López avancés el ple. La convocatòria del ple d'investidura és una atribució exclusiva del president del Congrés, que fixa una data d'acord amb el candidat, com així va fer López en aquesta ocasió protagonitzada pel secretari general del PSOE.

Per contra, si el Rei comprova que cap possible candidat concita els suports necessaris o que els partits volen ja la convocatòria d'eleccions, podria deixar córrer el temps fins al 2 de maig sense proposar cap candidat.

Amb el calendari a la mà, la data límit perquè Felip VI proposi un candidat expiraria cap al 29 d'abril per donar temps a que se celebrés el debat d'investidura i si fos necessària una segona votació no anés més enllà del 2 maig, data en la qual es convocarien eleccions si no prosperés tampoc aquesta investidura.

Si no sortís endavant, el decret de convocatòria es publicaria en el Butlletí Oficial de l'Estat l'endemà 3 de maig, perquè els comicis se celebrin el diumenge 26 de juny, 54 dies després.