L'exministre d'Interior socialista Antoni Asunción va morir a València als 64 anys com a conseqüència d'una malaltia detectada fa unes setmanes. Asunción, responsable de la política de dispersió de presos terroristes, va néixer a Manises (València) el 12 de juliol de 1951. Va iniciar els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial, que no va arribar a finalitzar, i va fer un Màster d'Empreses. Afiliat al PSOE el 1977, va iniciar la seva carrera política el 1979 quan va ser elegit alcalde de la seva localitat natal, després de les municipals del 3 d'abril i reelegit alcalde de nou el 1983.
L'any 1983 va accedir a la presidència de la Diputació Provincial de València, càrrec que va renovar el 1987 i en el qual es va mantenir fins a l'any següent. Al juliol de 1988 va ser nomenat director general d'Institucions Penitenciàries i al febrer de 1991 va ser promogut a secretari general d'Afers Penitenciaris, càrrec que va deixar a l'abril de 1993 per presentar-se a les generals de juny, en què va sortir elegit diputat per València. El 23 de juliol va ser nomenat secretari d'Estat d'Assumptes Penitenciaris. Durant aquella legislatura, el Govern va dur a terme la política de dispersió de presos terroristes, va posar en marxa un pla de construcció de nous centres penitenciaris i va fer front a una perllongada vaga de fam de presos del Grapo, que va portar a la mort un ells, José Manuel Sevillano.
Asunción va ser nomenat ministre d'Interior el 24 de novembre de 1993, després que el seu antecessor, José Luis Corcuera, dimitís en anul·lar el Tribunal Constitucional alguns articles de la Llei de Seguretat Ciutadana. El 30 abril de 1994 Asunción va presentar la seva dimissió per assumir "les seves responsabilitats polítiques" per la fugida, el dia anterior, del llavors director de la Guàrdia Civil, Luis Roldán.
El llavors president del Govern, Felipe González, va acceptar la seva renúncia el 4 de maig i el ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, va assumir a més la cartera d'Interior. En els cinc mesos com a responsable d'Interior, va remodelar aquest departament i va assumir el comandament directe de la lluita antiterrorista, amb la supressió de la Secretaria d'Estat per a la Seguretat.
Després del seu cessament, va ocupar el seu escó al Congrés dels Diputats fins al final de la legislatura el 1996. El 1998 Asunción es va presentar a les primàries al PSPV-PSOE per elegir candidat a la Generalitat Valenciana, però va ser derrotat pel secretari general , Joan Romero, que va obtenir el 35% dels vots davant del 33% d'Asunción. Mesos després Romero va dimitir com a secretari general i candidat per sentir-se poc avalat per l'Executiva i el 7 d'abril de 1999 el PSPV va aprovar la candidatura d'Asunción per a les autonòmiques de juny.
Portaveu a les Corts
En aquests comicis el PP va obtenir majoria absoluta i va ser elegit diputat i nomenat portaveu socialista a les Corts Valencianes. El 20 setembre de 1999 va dimitir com a portaveu i va renunciar al seu escó, 24 hores després del congrés del PSPV en què va sortir escollida una executiva dirigida per Joan Ignasi Pla i Joan Lerma. Asunción no va aconseguir imposar la tesi que ell, que havia encapçalat la candidatura socialista a la presidència de la Generalitat, havia de ser el secretari general del partit.
El 5 de gener de 2011 la direcció socialista el va suspendre de militància per qüestionar el procés de primàries. Les seves desavinences amb els socialistes el van portar a unir-se als nous postulats del líder de Ciutadans, Albert Rivera.
