El 39% de les 14.600 persones que l'any passat van sol·licitar asil a Espanya són dones, sobre les quals hi ha una doble afectació com a refugiades que fugen de les guerres i la persecució política i com a dones discriminades pel seu sexe, víctimes de tràfic de blanques i de violència sexual. Les 14.600 peticions d'asil comptabilitzades l'any passat suposen un increment del 267% respecte el 2014, quan Espanya va registrar 5.460 sol·licituds, un augment atribuït a la crisi dels refugiats sirians i ucraïnesos. Representants de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i la SICAR.cat van explicar que «les dones que es veuen obligades a fugir de les seves llars s'enfronten a greus riscos de patir violència i abusos sexuals tant en els països de trànsit com en els d'acollida». efe/Ddg barcelona

El primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu, va demanar als líders de la Unió Europea (UE) que li concedeixin altres 3.000 milions d'euros per al 2018 amb la finalitat d'atendre els més de dos milions de refugiats al seu territori, així com accelerar la liberalització de visats a ciutadans turcs. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va confirmar aquesta petició d'Ankara en una roda de premsa després de participar en la cimera celebrada a Brussel·les. «S'han sol·licitat 3.000 milions addicionals per al 2018. El Parlament Europeu està disposat a fer el que pugui per accelerar el procés», va dir Schulz.

Davutoglu va plantejar aquestes peticions en una primera sessió de la cimera UE-Turquia als líders de la UE, després de presentar-lo diumenge a la nit a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre holandès, Mark Rutte, el país del qual ocupa la Presidència semestral del Consell de la Unió.

La idea turca és que, un cop s'esgotin els 3.000 milions d'euros «inicials» del fons per assistir els refugiats durant 2016 i 2017, a partir de 2018 torni a completar-se amb altres 3.000 milions. Pel que fa a la liberalització de visats, estava prevista per a octubre, però ara Ankara vol que s'avanci a juny perquè aleshores ja haurà demostrat que compleix la seva part del tracte amb la UE. A canvi d'aquestes reclamacions, Turquia es compromet a acceptar de forma immediata la devolució de «tots» els immigrants econòmics i refugiats que arriben a Grècia a partir d'una data específica, que encara no s'ha concretat. Ankara vol certesa que aquest nou sistema no implicaria la repatriació del milió de persones que ja acull Alemanya, per exemple, i reclama a la UE que assumeixi els costos de les devolucions.

En tot cas, els líders comunitaris es van mostrar a favor de deixar per a més endavant els detalls del nou pla plantejat per Turquia. Els vint socis de la Unió Europea, que tornaran a reunir-se al Consell Europeu de la setmana que ve, treballaven a l'hora dentacar l'edició en una declaració conjunta «millorada» sobre la resposta a la crisi migratòria amb referències a Turquia de caràcter general i apunts a «detalls a perfilar en el futur», van dir fonts comunitàries.

Aquestes fonts van explicar que les reclamacions de Turquia exigeixen «decisions importants» que no estaven previstes i sobre les quals les delegacions no estaven preparades per prendre una decisió ahir. «Algunes delegacions ni coneixien les noves idees turques», van reconèixer altres fonts comunitàries.

Grans reticències

L'anomenat grup de Visegrad -República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria- es va mostrar reticent al plantejament que els va exposar durant la primera sessió de treball el primer ministre turc. El primer ministre d'Hongria, Viktor Orban, es va mostrar durant la reunió clarament en contra d'aquesta possibilitat perquè considera que aquest tipus de polítiques no fa més que provocar més immigració.

Altres delegacions, com la sueca, van explicar que no tenien mandat ahir per donar llum verd a mesures d'aquestes característiques, que haurien de ser consultades amb el seu Parlament nacional. Molt pocs estats membres es van referir a la situació de la llibertat d'expressió i de premsa a Turquia, després que les autoritats hagin confiscat i posat sota control de l'Executiu el diari crític Zaman.

Els únics que van fer referència a aquests casos van ser els primers ministres d'Itàlia, Matteo Renzi, i de Bèlgica, Charles Michel, a més del president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que van apuntar al fet que aquestes situacions podrien revisar-se dins el procés d'adhesió del país a la UE. Segons fonts diplomàtiques, la cancellera alemanya, Angela Merkel, també va tractar aquest assumpte amb Davutoglu.