El Tribunal Suprem acaba d'avalar amb una sentència l'obligació de quatre avis de Gijón d'abonar a la seva néta una pensió d'aliments de 250 euros mensuals (135 els avis paterns i 115 els materns) en considerar provat que els pares de la menor, divorciats, no tenen recursos econòmics per atendre-la. La denunciant, que és la mare, cobra una pensió de minusvalidesa mentre que el pare no té feina i -en paraules dels magistrats de l'Audiència Provincial que es van encarregar en primera instància de dirimir judicialment l'assumpte- «té poques possibilitats d'aconseguir-la donats els problemes mentals que pateix».
Aquest cas de Gijón, que va saltar a l'actualitat fa gairebé dos anys, ha obligat el Suprem a posicionar-se sobre fins on arriben les obligacions dels avis en un divorci amb fills pel mig. «Perquè es creï jurisprudència es necessiten dues sentències del Suprem, però és cert que amb aquesta sentència hem aconseguit obrir bretxa per a molts altres procediments similars», va reflexionar Santiago León, l'advocat que va presentar la demanda per a la petició de la pensió d'aliments.
En la sentència, el Suprem rebutja, això sí, que els avis demandats hagin de fer-se càrrec de les despeses extraordinàries de la petita, que actualment té 12 anys. «La dona, que va destacar en el seu recurs que el seu cas era el primer a Espanya que declarava el dret d'una menor a percebre pensió d'aliments dels seus avis, al·legava que
també havien de tenir cabuda en
aquesta acció el pagament de les classes de música i de suport de la seva filla», van assenyalar portaveus de l'alt tribunal.
