La restauració del castell de Matrera de Villamartín (Cadis), un conjunt qualificat com Bé d'Interès Cultural (BIC) i l'origen del qual se situa al segle IX, ha suscitat una polèmica que ha arribat a cridar l'atenció de mitjans internacionals com The Guardian o el Times .

"Estic sorprès, no és la primera intervenció d'aquest tipus, no sé per què tant bombo en aquesta ocasió", ha explicat l'arquitecte Carlos Quevedo Rojas, responsable del polèmic projecte, que sembla portar camí de ser comparat amb la restauració que va fer l'any 2012 Cecilia Giménez de l'"Ecce Homo" de Borja, a Saragossa.

Els treballs de consolidació dels murs de la torre del castell de Matrera, que s'han aixecat fins a la seva altura original amb una superfície blanca, ha comptat amb el vistiplau de la Conselleria de Cultura, ja que aquest castell va ser declarat BIC per la Junta d'Andalusia el 1985.

La polèmica ha estat impulsada després de la publicació a la web de l'associació "Hispania Nostra", una entitat de caràcter no lucratiu dedicada a defensar el Patrimoni Cultural i Natural espanyol, d'un article en el qual es qualifica de "desastre" i "veritablement lamentable" el treball i s'assegura que ha rebut comentaris d'estrangers "que no comprenen com a Espanya es cometen encara aquests disbarats".

El vicepresident d'aquesta associació, Carlos Morenés explica que han volgut donar "una difusió exemplificant" per evitar que tornin a repetir-se "excessos" com a aquest. "S'ha portat a l'extrem la legislació sobre restauració que obliga a distingir les parts noves de les originals i s'ha danyat l'entorn amb una cosa blanca, enorme" que "ha desvirtuat l'aspecte històric i paisatgístic" de l'enclavament, situat al turó Pajarete, en una finca privada l'amo de la qual ha pagat l'obra.

Aquesta associació va incloure el 2014 en la seva "Llista Vermella" el castell de Matrera per cridar l'atenció sobre el seu estat ruïnós. Va ser un any després que, després d'un període d'intenses pluges, caigués la volta i un mur d'aquesta construcció militar abandonada fa més de cinc segles. L'episodi es va produir just quan s'estudiava un projecte per consolidar la torre medieval i evitar que passés el que finalment va passar. En caure la volta, de la fortalesa només van quedar dos murs, l'oest i el sud, sobre els quals ara s'ha realitzat la intervenció perquè existia risc de bolcada.

En els treballats s'han consolidat els murs i s'ha recuperat la volumetria que havia perdut la torre, dotada també de "un valor paisatgístic", segons explica l'arquitecte. Per a això els murs originals s'han aixecat amb una reconstrucció que intenta donar idea del seu volum original, realitzada amb restes dels materials originals, revestits amb morter de calç blanc.

L'arqueòleg municipal, José María Gutiérrez, defensa també que la intervenció compleix amb els requisits de la restauració contemporània i es mostra sorprès per la repercussió que ha tingut aquesta polèmica: "The Guardian s'ha fet ressò d'això i acaba de trucar-me un periodista del Times", explicava aquest dijous.

"Quan va caure la volta no vam aconseguir ni dues-centes signatures demanant una rehabilitació", explica l'arqueòleg d'un Ajuntament que ha estat "un mer espectador" de la intervenció ja que no té competències en la matèria, i que no entén la polèmica quan "hi ha hagut restauracions, i en castells molt propers, amb els mateixos criteris" que no han suscitat queixes.

El servei de patrimoni de la Junta d'Andalusia assegura que no ha rebut cap crítica sobre aquesta intervenció, encara que al poble el debat s'ha alimentat, especialment amb l'arribada a aquest poble de la serra de Cadis d'alguna càmera de televisió per tractar l'assumpte.

"Sempre hem vist el castell d'una altra manera, costa acostumar-se", diu a Efe una veïna del poble que no sap com posicionar-se en aquest debat que transcendeix ja d'aquesta localitat de poc més de 12.000 habitants.